27 d’ag. 2014

MIRAR ELS TEUS SOMNIS - MIRAR TUS SUEÑOS




Mirar els teus somnis
podria ser,
escoltar llunyans
murmuris de la teva ànima
amanida de colors blaus.

Sentir els teus somnis
podria ser,
gaudir silents
vergers de la teva ment
amanida de colors blaus.

Xarrupar els teus somnis
podria ser,
sadollar exquisits
elixirs de la teva essència
amanida de colors blaus.

I aquests blaus:
reflexos del teu cel,
del teu caminar,
dels teus enigmes remullats
per la innocència perpètua.

*********************************

Mirar tus sueños
podría ser,
escuchar lejanos
murmullos de tu alma
aderezada de colores azules.

Sentir tus sueños
podría ser,
disfrutar silentes
vergeles de tu mente
aderezada de colores azules.

Sorber tus sueños
podría ser,
saciar exquisitos
elixires de tu esencia
aderezada de colores azules.

Y estos azules:
reflejos de tu cielo,
de tu andar,
de tus enigmas remojados
por la inocencia perpetua.



Barcelona, agost 2014



21 d’ag. 2014

FLORS NEGRES - FLORES NEGRAS







A l’albada
un caramull de flors negres s'alça
per entre les olors de la natura,
cada vegada més esqueixada
pel recel, l’odi,
la por i angoixa, venjances,
lluites d’egos, altruismes interessats i falsedats,
dives vingudes a menys i àngels del diable.

Jo no vull aquest món,
Perquè realment, és aquest un món?
On la mort esquerda la visió i els sentiments.
On l’horror impera per damunt l’honestedat.
On la lluita entre races, religions, sentiments,
topa amb enceses visions i actes violents,
corrupcions, furts, empenyoraments d’ànimes
i decapitacions cruentes sense fonament.

A l’albada
continuo esperant les flors blanques
que aromatitzin les olors de la natura,
cada vegada més esqueixada
per l’odi, el recel
i un munt de mals averanys esquerps,
però amb l’esperança, encara,
que algun dia l’home se n’adoni de qui és.

**********************************

Al amanecer
un montón de flores negras se alza
por entre los olores de la naturaleza,
cada vez más desgarrada
por el recelo, el odio,
el miedo y angustia, venganzas,
luchas de egos, altruismos interesados ​​y falsedades,
divas venidas a menos y ángeles del diablo.

Yo no quiero este mundo,
Porque realmente, es este un mundo?
Donde la muerte agrieta la visión y los sentimientos.
Donde el horror impera por encima la honestidad.
Donde la lucha entre razas, religiones, sentimientos,
topa con encendidas visiones y actos violentos,
corrupciones, hurtos, empeños de almas
y decapitaciones cruentas sin fundamento.

Al amanecer
sigo esperando las flores blancas
que aromaticen los olores de la naturaleza,
cada vez más desgarrada
por el odio, el recelo
y un montón de malos augurios ariscos,
pero con la esperanza, aun,
que algún día el hombre se dé cuenta de quién es.



17 d’ag. 2014

I LA LLUNA? - ¿Y LA LUNA?


Photo by Carles Duarte Montserrat



"Dedicat a la família Olveira/Fuster"

I la lluna?
Què bonica la lluna!
Tota per a tu, menuda.
Ressegueix el seu contorn
amb la punta dels teus dits.
Avui està rodona del tot
i ens somriu
malgrat ser altiva,
ens somriu.
Mira-la.
Allí l’acaronen els estels
com la teva carona acarona
la meva soledat, amb tendresa.
I em fa girar la vista
i donar-te un petó, sí,
només un petó,
per tot el que queda de nit de lluna plena.

************************************

"Dedicado a la familia Olveira/Fuster"

¿Y la luna?
¡Qué bonita la luna!
Toda para ti, pequeña.
Recorre su contorno
con la punta de tus dedos.
Hoy está totalmente redonda
y nos sonríe
a pesar de ser altiva,
nos sonríe.
Mírala.
Allí la acarician las estrellas
como tu carita acaricia
mi soledad, con ternura.
Y me hace girar la vista
y darte un beso, sí,
sólo un beso,
por todo lo que queda de noche de luna llena.

  
agost 2014