Frank Zappa

FRANK ZAPPA

"Tants llibres, tan poc temps"

******************************
"Tantos libros, tan poco tiempo"

******************************
"So many books, so little time"

23 de juny 2015

JAVI JAREÑO - SALA FIZZ - 20 jun 2015

"Photos by, Oscar Chocano"


 


Barcelona, juny 2015

Tres vegades he tingut el plaer de veure el Javi aquest any en concert, a part de gaudir de la seva sensibilitat amb les seves col·laboracions en el nostre projecte de sensibilització sobre l'autisme Univers Àgatha.

El concert del passat dissabte 20 de juny a la Sala Fizz va ser, sense desmeréixer en absolut els anteriors, el més intens i en el que l'energia, entusiasme, professionalitat, empenta i força d'un músic de cap a peus va posar en tel·la de judici altres cantautors o músics actuals.

El Javi va demostrar com s'ha de dur un concert de principi a a la fi: sabent-se poseïdor d'un raig de veu potentíssim, sap jugar a modular la veu, no només pujant o baixan la seva intensitat, fins i tot apartant-se del micro i llençant tota aquesta potència a l'aire fent que trontolli tot l'auditori, ja que arriba fins els més amagats racons de la sala.

Altra cosa és el domini sobre l'instrument: també juga amb el que sembla un amor sense defalliment, com és la seva guitarra, a voltes colpejant-la amb força, d'altres baixant la intensitat, pujant i baixant pel màstil amb un gran domini.

L'acarona, l'estima, i li dóna vida a l'instrument amb què s'acompanya.

Després venen les col·laboracions: des del seu generós i humà pare, José Jareño Simón, fins a la meravellosa germana Laura Jareño(quina veu més dolça i melosa!).

També escampa generositat amb tothom qui l'envolta: amics, causes socials, etc.

Gràcies al fruit d'aquesta generositat vam poder gaudir d'un tema cantat per la Mon Feijóo: esplèndida i recomanable de totes totes.

La seva humanitat contagia a qui el coneix i al públic que assisteix als seus concerts; crea complicitat, empatia i, sobretot, molta intensitat, molt sentiment.

Quan abans de cantar el seu darrer tema s'anticipa dient al respectable que no farà bisos perquè ja allarga més el concert per tal de no haver-ne de fer, tothom es pregunta, “però, ja s'acaba?”

i aleshores, en acabar amb un exprimidor, potent, escruixidor “El juego es conmigo”, l'auditori en ple, amb la pell de gallina i pràctivament despentinat pel vendaval Javi Jareño arrenca amb una ovació de gal·la.

No Javi, no t'aturis mai, si us plau: et necessitem sempre amb tota questa energia ben viva.


 
 


Barcelona, ​​junio 2015

Tres veces he tenido el placer de ver a Javi este año en concierto, aparte de disfrutar de su sensibilidad con sus colaboraciones en nuestro proyecto de sensibilización sobre el autismo, Univers Àgatha.

El concierto del pasado sábado 20 de junio en la Sala Fizz fue, sin desmerecer en absoluto los anteriores, el más intenso y en el que la energía, entusiasmo, profesionalidad, empuje y fuerza de un músico de pies a cabeza puso en tela de juicio otros cantautores o músicos actuales.

Javi demostró cómo se debe llevar un concierto de inicio a fin: sabiéndose poseedor de un chorro de voz potentísimo, jugando a modular la voz, no sólo subiendo o bajando su intensidad, incluso apartándose del micro y lanzando toda esta potencia al aire, haciendo que se tambalee todo el auditorio, ya que llega hasta los más escondidos rincones de la sala.

Otra cosa es el dominio sobre el instrumento: también juega con lo que parece un amor sin desfallecimiento, como es su guitarra, a veces golpeándola con fuerza, otros disminuyendo la intensidad, subiendo y bajando por el mástil con un gran dominio.

Lo acaricia, lo ama, y ​​le da vida al instrumento con el que se acompaña.

Después vienen las colaboraciones: desde su generoso padre, José Jareño Simón, hasta la maravillosa hermana Laura Jareño (¡qué voz más dulce y melodiosa!).

También derrocha generosidad con todo lo que le rodea: amigos, causas sociales, etc.

Gracias al fruto de esta generosidad pudimos disfrutar de un tema cantado por Mon Feijóo: espléndida y recomendable a toda costa.

Su humanidad contagia a quien lo conoce y al público que asiste a sus conciertos; crea complicidad, empatía y, sobretodo, mucha intensidad, mucho sentimiento.

Cuando antes de cantar su último tema se anticipa diciendo al respetable que no hará bises porque ya alarga más el concierto para no tener que hacerlos, todo el mundo se pregunta, "¿pero ya se acaba?"

y entonces, al terminar con un exprimidor, potente, estremecedor "El juego es conmigo", el auditorio en pleno, con la carne de gallina y prácticamente despeinado por el vendaval Javi Jareño, arranca con una ovación de gala.

No Javi, no te detengas nunca, por favor: te necesitamos siempre con toda esta energía viva.


 
 
 

8 de juny 2015

EM RESERVO © - ME RESERVO ©





Em reservo el sentiment
aquestes estonetes
que puc compartir apartat d’un tot.

M’agrada sentir-me aïllat
de tristors i alegries quotidianes,
malgrat sia tan difícil no sentir-se atrapat
per aquest gir concèntric que no s’atura mai.

Per això em cal reservar el sentiment
durant petites estones
que puc compartir apartat del Món.

Són tan petites!

*****************************************

Me reservo el sentimiento
estos ratitos
que puedo compartir apartado de un todo.

Me gusta sentirme aislado
de tristezas y alegrías cotidianas,
pese a que sea tan difícil no sentirse atrapado
por este giro concéntrico que no se detiene nunca.

Por eso necesito reservar el sentimiento
durante pequeños ratos
que puedo compartir apartado del Mundo.

Son tan pequeños!



1 de juny 2015

VOLUNTATS © - VOLUNTADES ©




El dia que jo em mori
-que segur que així serà-
dueu-me només una flor de colors càlids,
un paquet de tabac ros
-total, ja seré mort-
unes pedres del Montseny i
arena de la Costa Brava.
Una antologia de poesia en català
i una altra en castellà.
Una novel·la d'en Bukowski o Saramago.
Ni espelmes, ni encens, ni perfums,
que ja procuraré no desprendre males olors.
Important, un retrat de la meva estimada,
-tant i tant que me l'estimo-
Un disc de música escollida
per aquells que més em coneixeu.

I quan tanqueu el taüt
-si n'hi haurà per pagar-lo, esclar-
poseu-ho tot dins amb les meves despulles,
incinereu-me, arreplegueu les cendres
i escampeu-les.

A Porto Cristo una gran part
i una miqueta per Barcelona,
que és la meva ciutat.

**************************************

El día que yo me muera
-que seguro así será-
Llevadme solo una flor de colores cálidos,
un paquete de tabaco rubio
-total, ya estaré muerto-
unas piedras del Montseny y
arena de la Costa Brava.
Una antología de poesía en catalán
y otra en castellano.
Una novela de Bukowski o Saramago.
Ni velas, ni incienso, ni perfumes,
que ya procuraré no desprender malos olores.
Importante, un retrato de mi amada,
-tanto y tanto que la amo-
Un disco de música escogida
por aquellos que más me conocéis.

Y al cerrar el ataúd
-si hubiera para pagarlo, claro-
poned todo dentro con mis despojos,
incineradme, recoged las cenizas
y esparcidlas.

En Porto Cristo una gran parte
y un poquito por Barcelona,
que es mi ciudad.