Pàgines

25 de maig 2016

DE MATINADA © - DE MADRUGADA © (Drets reservats - Derechos reservados)




De matinada, davant de la pantalla,
música suau a través dels altaveus
a baix volum, xiuxiuejos musicals,
 
sentiments dispersos... 

Records:
cinquanta-dos passes endavant,
alguns entre forats, males amistats,
mals vicis, mala metralla pel cos
per culpa de malmesos reptes juvenils,
passes perilloses,  

amistats perilloses. 

He creuat línies inversemblants,
murs infranquejables, pedres de pols blanc,
línies contínues en paral·lel, mons absurds,
línies trencades per falses mentides,
ansietat per un tot d'inexperiència...
el Món mai ha sigut meu,
el Món va estar a punt d'empassar-se’m, 

d’empassar-se’m ... 

La nit es fa cada vegada més i més profunda
i els records continuen com substància etèria:
temps passats, amistats perdudes, -sí, perilloses-
temps de guerres neuronals, trempera inconscient,
somnis d'aiguaneu, soledat cruel, 

sota mínims ... 

El cap continua rodant, rondant la lluna,
somnis compartits, desig, cor, companyia
i fre de falses emocions, plenitud de sentiments,
passió diària, nebuloses d'argent policromat,
carícies, perfums,
delícies, delícies, delícies
i temps il·luminat,

vida ... 

L'alba comença a despuntar:
cinquanta-dos passes cap endins
he viscut i continuaré vivint fins que el cos aguanti,
fins que el cor m'empenyi,
i si us tinc al costat, a prop meu,
amb el teu caminar menut, amb els teus rampells,
amb la teva força vital, amb la teva bellesa natural,
continuaré rondant la lluna de matinada;
sempre la lluna, sempre la matinada, 

la meva gran aliada.
 

**************************************

 
De madrugada, frente a la pantalla,
música suave a través de los altavoces
a bajo volumen, susurros musicales,

sentimientos dispersos ...

Recuerdos:
cincuenta y dos pasos adelante,
algunos entre agujeros, malas amistades,
malos vicios, mala metralla por el cuerpo
por culpa de dañados retos juveniles,
pasos peligrosos,

amistades peligrosas ...

He cruzado líneas inverosímiles,
muros infranqueables, piedras de polvo blanco,
líneas continuas en paralelo, mundos absurdos,
líneas rotas por falsas mentiras,
ansiedad por un todo de inexperiencia ...
el mundo nunca ha sido mío,
el mundo estuvo a punto de
tragárseme,

tragárseme ...

La noche se hace cada vez más y más profunda
y los recuerdos continúan como sustancia etérea:
tiempos pasados, amistades perdidas, -sí, peligrosas-
tiempo de guerras neuronales, vigor inconsciente,
sueños de aguanieve, soledad cruel,

bajo mínimos ...

La cabeza sigue rodando, rondando la luna,
sueños compartidos, deseo, corazón, compañía
y freno de falsas emociones, plenitud de sentimientos,
pasión diaria, nebulosas de plata policromada,
caricias, perfumes,
delicias, delicias, delicias
y tiempo iluminado,

vida ...

El alba empieza a despuntar:
cincuenta y dos pasos hacia adentro
he vivido y continuaré viviendo hasta que el cuerpo aguante,
hasta que el corazón me empuje,
y si os tengo a mi lado, cerca de mí,
con tu pequeño caminar, con tus arrebatos,
con tu fuerza vital, con tu belleza natural,
seguiré rondando la luna de madrugada;
siempre la luna, siempre la madrugada,

mi gran aliada.

 

 

 

 

19 de maig 2016

ESPERA ©


  

Hi ha qui espera el dia,
i espera i espera
que el vent se l'endugui
al no res
o a la llum. 

Hi ha qui espera
i espera i espera. 

Temps abans fou per engolir
ideals verds i immadureses alegres,
somnis estrellats i amors beneïts pel cor,
temprança o acolliment de nous éssers,
flors i natura,
música i el sentir repuntar de l'ànima. 

Hi ha qui no espera aquest moment,
sap que el trobarà,
no tem,
no plora,
no esmicola els segons
que poden ser com petits grumolls de temps,
com pauses de glòria. 

Hi ha qui diu que el més bonic
és el despertar de cada dia
perquè et sents que ets viu
i saps que hi ets
i ho vols aprofitar,
malgrat que les estrelles esperen
i el firmament aguaita
que el polsim de tots nosaltres
acabi convertint-se en milions de molècules
per generar noves energies. 

Hi ha qui espera
i espera i espera. 

*****************************

Hay quien espera el día,
y espera y espera
que el viento se lo lleve
a la nada
o a la luz.

Hay quien espera
y espera y espera.

Tiempo antes fue para tragar
ideales verdes y inmadurezas alegres,
sueños estrellados y amores bendecidos por el corazón,
templanza o acogida de nuevos seres,
flores y naturaleza,
música y el sentir repuntar del alma.

Hay quien no espera ese momento,
sabe que lo encontrará,
no teme,
no llora,
no desmenuza los segundos
que pueden ser como pequeños grumos de tiempo,
como pausas de gloria.

Hay quien dice que lo más bonito
es el despertar de cada día
porque te sientes que estás vivo
y sabes que estás
y lo quieres aprovechar,
aunque las estrellas esperan
y el firmamento aguarda
que el polvillo de todos nosotros
acabe convirtiéndose en millones de moléculas
para generar nuevas energías.

Hay quien espera
y espera y espera.

 

 

9 de maig 2016

SILENCIS © - SILENCIOS ©



No,
perquè?
Em sorprens!
Jo et vull així.
No, no em diguis que no,
però parla'm
amb els teus ulls,
els teus silencis...
Parla'm
amb la teva serenor,
els teus misteris,
els teus silencis. 

Parla'm. 

Jo també ho faré
com sempre,
a cau d'orella,
perquè sembla que m'escoltis
malgrat els silencis, 

els teus silencis. 

***************************

No,
¿por qué?
¡Me sorprendes!
Yo te quiero así.
No, no me digas que no,
pero háblame
con tus ojos,
tus silencios ...
Háblame
con tu serenidad,
tus misterios,
tus silenciós.

Háblame.

Yo también lo haré
como siempre,
al oído,
porque parece que me escuches
a pesar de los silenciós,

tus silencios.




2 de maig 2016

MARTA ELKA - "QUARTET DE COSES"

 



Barcelona, maig 2016
 

Diuen que de les flors, gràcies a les abelles i altres libadors, es fabrica la mel, un producte natural ple de grans propietats alimentàries i terapèutiques, amb la característica especial de la gran dolçor i textura úniques. 

Per arribar a la mel, les abelles han fet una feinada instintiva i plena de detalls, alguns pràcticament mecànics, que fan que et meravellis per la natura en la seva virtut pròpia de treballar el cicle de la vida. 

A més, tot gira a l'entorn de l'abella reina, a qui se la preserva i cuida com un tot. 

Fa uns pocs dies vaig anar a Mallorca amb el cantautor i bell amic Jordi Gomara, per fer unes presentacions del CD solidari “Notes blaves per l'autisme” de l'Ass.Univers Agatha Autisme, conjuntament amb un altre CD també solidari, “L'inquilí del gel”, basat en un poemari del gran poeta Miquel Àngel Lladó Ribas, per ajudar a l'associació d'autisme de les Illes Balears Apnab Gaspar Hauser, l’esdeveniment es va nomenar “SONS BLAUS PER L'AUTISME”. 
 
 
 
I vaig tenir la sort de compartir escenari i conèixer i gaudir de la compositora, cantant i instrumentista Marta Elka durant els esdeveniments de les presentacions esmentades, el que va comportar una gran descoberta per als sentits musicals: una veu profunda i perfectament motllurada, traces de cantautora amb sensibilitat i màxima expressivitat i sentiment a l'escenari. 

I he tingut encara més sort, vam fer un intercanvi de CDs, ja que l'ocasió era ideal, donat el bon feeling que es va viure durant els dos esdeveniments, un a Palma i l'altre a Manacor. 

El CD “Quartet de coses” de la Marta Elka és com un rusc de mel musicada: arranjaments acurats, la complicitat i gran savoir faire del gran músic guitarrista, etc, Toni Pastor, arranjaments d’en Francesc Aguiló i la resta de músics que l'acompanyen i fan cura d'ella, com les abelles a la seva reina, mentre ella motllura la veu, l'instrument i les melodies, fent que el resultat sigui una exquisida mel musical de la més delicada però a la vegada consistent. 

Hi ha traces de folk, de ragtime, de melodies al vent, amb unes belles lletres, amb alguns temes(com no, “La mar”) que enganxen, malgrat la duresa de la lletra cap a un més que segur desamor. 

Els que em coneixen saben que sóc un amant de la música i que m'agrada recomanar els músics que m'arriben ben endins, jo, amb aquest CD i amb la seva participació al de “L'inquilí del gel” us puc dir que he trobat molta molta bona música i que he gaudit i gaudeixo intensament amb les seves interpretacions. 

Us ho recomano mil per cent

 

Marta Elka:

“QUARTET DE COSES”

 

2014 – Referència: 5.2404

DL: B22175-2014