COVE DE DOLÇOS © – CESTO DE DULCES ©

 

 

Prou de flors

Prou d'oxigen pol·linitzat

No em veus?

Jo sí, de lluny.

Immòbil, el teu ésser no sent

i no escolta foteses. 
 

No em cal dir-te que et vull

dins del meu cove de dolços.
 

***********************

Basta de flores
Basta de oxígeno polinizado
No me ves?
Yo sí, de lejos.
Inmóvil, tu ser no siendo
y no escucha naderías.

No necesito decirte que te quiero
dentro de mi cesto de dolces. 

 

“Drets reservats” – “Derechos reservados”

 

 

 

TANCAR LA PORTA © - CERRAR LA PUERTA ©

No puc tancar la porta

i veure que a dins no hi ets.

Els teus neguits són meus,

els teus sospirs també. 
 

Però la nit em va deixar sol,

la son em va vèncer

i, de sobte, em vaig sentir

escala amunt, escala avall,

envers les mirades ocultes

de la teva matinada. 
 

Malgrat l’amor

el desig no em va fer

de mainadera ni consol. 
 

La nit va morir

amb la porta tancada. 
 

Sense tu. 
 

Sense res.
 

***************************

No puedo cerrar la puerta
y ver que dentro no estás.
Tus inquietudes son mías,
tus suspiros también.

Pero la noche me dejó solo,
el sueño me venció
y, de repente, me sentí
escalera arriba, escalera abajo,
hacia las miradas ocultas
de tu madrugada.

A pesar del amor
el deseo no me hizo
de niñera ni consuelo.

La noche murió
con la puerta cerrada.

Sin ti

Sin nada.

 

“Drets reservats” – “Derechos reservados”

 

 

AQUELL PERFUM © - AQUEL PERFUME ©

Foto, Pinterest

Aquell perfum

s'apropa i s'allunya,

titil·la els sentits cap endins

i engrandeix l'interior:

oxigen de primavera. 

Quan reculli

les flors del teu camp

brollaran les del meu hort,

d’instints de vida ferma

i colors disseminats. 

Serà, aleshores,

quan m'agenollaré davant teu

i libaré els teus pòl·lens,

per obtenir aquella gelea reial

amb essències afrodisíaques

que tant m’embadaleix.

 

************************ 

Aquel perfume
se acerca y se aleja,
tintinea los sentidos hacia dentro
y agranda el interior:
oxígeno de primavera.

Cuando recoja
las flores de tu campo
brotarán las de mi huerto,
de instintos de vida firme
y colores diseminados.

Será, entonces,
cuando me arrodillaré ante ti
y libaré tus pólenes ,
para obtener esa jalea real
con esencias afrodisíacas
que tanto me embelesa.

 

“Drets reservats” – “Derechos reservados”