“Per la Juanita i en Pepito i per a tots els Fusterets
i afins”
No pot ser que ja hagi passat
el moment
i la festa que vam encendre quedi només en engrunes.
Els pètals d'algunes roses romanen en les estovalles,
les llàgrimes vessades han deixat un solc platejat,
mentre múltiples minúscules papallones de colors
continuen aletejant a l'interior dels sentits.
La festa no ha acabat encara
perquè tenim les metxes enceses,
perquè els somnis segueixen configurant-se,
perquè hi ha màgia a la barrejadissa de la sang
amb glòbuls de terres blanques mediterrànies,
unes terres que conviden a més revetlles
i danses entre goig i perennes somriures i riallades.
i la festa que vam encendre quedi només en engrunes.
Els pètals d'algunes roses romanen en les estovalles,
les llàgrimes vessades han deixat un solc platejat,
mentre múltiples minúscules papallones de colors
continuen aletejant a l'interior dels sentits.
La festa no ha acabat encara
perquè tenim les metxes enceses,
perquè els somnis segueixen configurant-se,
perquè hi ha màgia a la barrejadissa de la sang
amb glòbuls de terres blanques mediterrànies,
unes terres que conviden a més revetlles
i danses entre goig i perennes somriures i riallades.
*****************************************
“Para Juanita y Pepito y para todos los Fusterets y
afines”
No puede ser que ya haya
pasado el momento
y la fiesta que encendimos
quede solo en migajas.
Los pétalos de algunas rosas
permanecen en el mantel,
las lágrimas derramadas han
dejado un surco plateado
mientras múltiples minúsculas
mariposas de colores
continúan aleteando en el
interior de los sentidos.
La fiesta no ha acabado aun
porque tenemos las mechas
encendidas
porque los sueños siguen
configurándose
porque existe magia en la
mescolanza de la sangre
con glóbulos de tierras
blancas mediterráneas
unas tierras que convidan a
más verbenas
y danzas entre júbilo y
perennes sonrisas y carcajadas.
“Drets reservats – Derechos reservados”
