Pàgines

20 de juny 2011

Una guspira perenne - Una chispa perenne




“Als que d’una manera o d’altra pateixen l’autisme”


La mare duu la nena agafada de la mà.

La nena,
                                               amb l’altra mà,
es colpeja repetidament el cap
i sona un clip clip a cada copet
                                                …molt suau…
I malgrat que sempre li parla dolçament,
només se la mira amb aquell lànguid esguard.

---------------------------------------------

El pare duu la nena agafada de la mà.

La nena,
                                              amb l’altra mà,
es colpeja repetidament el pit
i sona un clup clup a cada copet
                                             …molt suau…
I malgrat que sempre li canta dolçament,
només se’l mira amb aquell lànguid somriure.

---------------------------------------------

Els seus germanets, que no l’entenen
                                                …ella tampoc a ells…
juguen, riuen i li canten cançons.
I malgrat que sempre se’ls mira amb aquell esguard perdut,
si veuen que els seus ulls romanen encesos,
també se senten il•luminats per la seva llum

…Una guspira perenne…

*********************************************

“A los que de un modo u otro sufren el autismo”


La madre lleva la niña cogida de la mano.

La niña,
                                                       con la otra mano,
se golpea repetidamente la cabecita
y suena un clip clip a cada golpecito
                                                      …muy suave…
Y a pesar de que siempre le habla dulcemente,
Solo se la mira con aquella lánguida mirada.

---------------------------------------------

El padre lleva la niña cogida de la mano.

La niña,
                              con la otra mano,
se golpea el pechito
y suena un clup clup a cada golpecito
                                                       ...muy suave...
Y a pesar de que siempre le canta dulcemente,
solo se la mira con aquella lánguida sonrisa.

---------------------------------------------

Y sus hermanitos, que no la entienden
                                                  ...ella tampoco a ellos...
juegan, ríen y le cantan canciones.
Y a pesar que siempre los mira con aquella mirada perdida,
si ven que sus ojos permanecen encendidos,
también se sienten iluminados por su luz

...Una chispa perenne...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada