Arrencant-te un somriure - Arrancándote una sonrisa

Màgia?
Jo no en tinc…
però arrencant-te un somriure,
d’aquells que refermen
la il•lusió permanent de la innocència,
ompliràs d’encanteris calents
tots els misteris encisats
que les malastrugances feréstecs
-empastifades per ànimes desertes de cura-
puguin haver malmés,
conscientment i amb consistència,
en aquells indrets recòndits
de la inconsciència de la paraula.

*******************************************

Magia?
Yo no tengo ...
pero arrancándote una sonrisa,
de aquellas que reafirman
la ilusión permanente de la inocencia,
llenarás de encantamientos calientes
todos los misterios hechizados
que los infortunios salvajes
-embadurnados por almas desiertas de cuidado-
puedan haber dañado,
conscientemente y con consistencia,
en aquellos lugares recónditos
de la inconsciencia de la palabra.


Barcelona, 07.09.11