Els nostres jocs amagats - Nuestros juegos escondidos

Jo crec que els àngels
que pul•lulen entre els meus insomnis,
els dec a la màgia de la coïssor
que em generen els teus somriures,
quan remullen valls amunt, valls avall,
les platges platejades dels meus egos,
mentre penso en fer l’amor amb tu
dins la closca d’una estrella de mar embruixada.

Tot excels dins les nostres tremolors;
sensacions d’aigües sempre temperades
dins de badies blanques, cobertes de llum etèria,
de sols de platí esculpits pels nostres gemecs:
Innocents crits amortits pels secrets lascius
entre les marees braves dels nostres jocs amagats.

******************************************

Yo creo que los ángeles
que pululan entre mis insomnios,
los debo a la magia de la quemazón
que me generan tus sonrisas,
cuando remojan valles arriba, valles abajo,
las playas plateadas de mis egos,
mientras pienso en hacer el amor contigo
dentro de la cáscara de una estrella de mar embrujada.

Todo excelso dentro de nuestros temblores;
sensaciones de aguas siempre templadas
dentro de bahías blancas, cubiertas de luz etérea,
de soles de platino esculpidos por nuestros gemidos:
Inocentes gritos amortiguados por los secretos lascivos
entre las mareas bravas de nuestros juegos escondidos.


Barcelona, 23.11.11