Només demano - Solo pido

Només demano…

Moments de pau…

Fregar petjades damunt tèrboles boirines blanques efervescents i alçar els braços al cel per esgarrapar sospirs dels esperits que els darrers temps s’han fet fonedisses fonts de llàgrimes perdudes.

Moments de bellesa…

Veure’t en la llunyària …els teus rínxols al vent i el teu cos nu perfilant-se entre blaus marins celestes; i mentre xucles la punta del teu dit petit, sentir la tremolor d’una Terra desitjosa d’esgranar-te per engolir-te en bocinets de lascívia.

Moments de silenci…

Passejar entre els verds ocres de boscos espessos oberts a un espai inanimat…ni un rumor, ni un batec; assaborir un buit encalmat afalagador i deixar volar la meva ment perduda convertida en un miratge de solitud.

Moments…

On estrénye’t entre els meus braços i sentir l’escalfor de la teva força acaronar les meves cansades neurones…besar els teus perfums i cridar en silenci llibertats enlluernadores.

Moments…

On reviure instants d’infantesa perduda en el glossari de la vida i, per uns instants, sentir-me reflex adobat d’essències d’innocents sensacions incontrolables.

Moments…

On poder donar les gràcies als deus de l’univers per haver-me deixat i deixar-me crospir anhels de tendresa dins dels límits de la perversió i la malignitat.

Només demano…no més…


Sólo pido...

Momentos de paz...

Rozar huellas sobre turbias neblinas blancas efervescentes y levantar los brazos al cielo para arañar suspiros de los espíritus que los últimos tiempos se han hecho invisibles fuentes de lágrimas perdidas.

Momentos de belleza...

Verte en la lejanía...tus rizos al viento y tu cuerpo desnudo perfilándose entre azules marinos celestes, y mientras lames la punta de tu dedo meñique, sentir el temblor de una Tierra deseosa de desgranarte para ingerirte en trocitos de lascivia.

Momentos de silencio...

Pasear entre los verdes ocres de bosques espesos abiertos a un espacio inanimado...ni un rumor, ni un latido; saborear un vacío encalmado halagador y dejar volar mi mente perdida, convertida en un espejismo de soledad.

Momentos...

Donde estrujarte entre mis brazos y sentir el calor de tu fuerza acariciar mis cansadas neuronas...besar tus perfumes y gritar en silencio libertades deslumbrantes.

Momentos...

Donde revivir instantes de infancia perdida en el glosario de la vida y, por unos instantes, sentirme reflejo abonado de esencias de inocentes sensaciones incontrolables.

Momentos...

Donde poder dar las gracias a los dioses del universo por haberme dejado y dejarme engullir anhelos de ternura dentro de los límites de la perversión y la malignidad.


Barcelona, 26.04.08