amb un sospir menys de
l'ànima
la que trencada es
retorça d'oblits
i transpira opulència
de desencisos.
Dels meus passejos
nocturns
un mirall irradiava
estels fugaços
amb serpentines de
desitjos imaginaris
conjunció de
constel·lacions i satèl·lits.
A les escletxes del
meu esperit
una troca de delits
ocults
doncs la mà de la
innocència
va empènyer ombres
cobertes de desig.
Mentre la lluna
apaïsada
mostrava halos
d'inquietud
imatges de papallones
blanques
conjugaven milers de
dibuixos màgics.
La gran volta de
l'univers
era un festí de llums
eteris
repartits escletxa a
escletxa
pels horitzons de la
foscor.
Però va clarejar el
dia
amb un sospir clavat
en l'ànima
la que partida es
retorça d'oblits
i transpira vacuïtats perdudes.
************************************************
Amaneció el día
con un suspiro menos del alma
la que quebrada se retuerce de olvidos
y transpira opulencia de sinsabores.
De mis paseos nocturnos
un espejo irradiaba estrellas fugaces
con serpentinas de deseos imaginarios
conjunción de constelaciones y satélites.
A los resquicios de mi espíritu
una madeja de deleites ocultos
pues la mano de la inocencia
empujó sombras cubiertas de deseo.
Mientras la luna apaisada
mostraba halos de inquietud
imágenes de mariposas blancas
conjugaban miles de dibujos mágicos.
La gran bóveda del universo
era un festín de luces etéreas
repartidas resquicio a resquicio
por los horizontes de la oscuridad.
Pero amaneció el día
con un suspiro clavado en el alma
la que partida se retuerce de olvidos
y transpira vacuidades perdidas.
Barcelona,
Juliol 2012
Hermoso poema un beso
ResponEliminaGracias querida amiga, por tu lindo paso entre mis versos.
ResponEliminaUnos besos.