Febrer 2013
Sí senyors, ja hem començat una nova setmana, ens anem endinsant al febrer
i ja hem passat per un munt d'històries extraordinàries, en quant a vida social
i política vull dir.
Ara no fa res un amic comentava que ja n'estava fart de posar-se les notícies
a la ràdio pel matí, quan agafa el cotxe per anar a la feina, perquè en certa
manera només feien que trencar-li l’ànim que pogués portar al damunt i per
tant, havia decidit posar-se música i que el camí a la feina fos més planer.
De fet, entenc perfectament el que el meu amic comentava; realment la
situació és fins i tot, a banda d'absurda, absolutament grotesca.
I el fet és que ja portem dia rere dia, setmana rere setmana amb
absurditats que podrien ser pròpies de pel·lícules de Bunyuel o fins i tot
d'Almodovar: que si un dia els corruptes reials, que si un altre dia els
corruptes del PP, després els ajuntaments, els assalts a les cases i als
carrers, desnonaments, més corrupció a l'esport, les escoltes, cof, cof!!!
Tota una amanida de gent mesquina que gràcies a un sistema caducat i barroer
es serveixen i s'han servit dels altres per a estafar-los, robar-los i
menysprear-los... i espera't.
Ja sé que el tema és redundant, però és el que la gran pel·lícula actual,
d'hores i hores de metratge, ens està oferint en primícia, la gran òpera prima
del sistema en el que intentem conviure.
Potser tingui raó el meu amic, de no deixar-se deprimir per les notícies
del mati, realment són depriments, per tant recolzo la teva iniciativa, ara bé,
vés en compte, no sigui que el dia que les tornis a escoltar decideixis
ingressar directament en un frenopàtic...
... a voltes penso com encara no m'hi han ficat a mi.
Febrero 2013
Sí señores, ya hemos comenzado una nueva semana, nos vamos adentrando en
febrero y ya hemos pasado por un montón de historiasextraordinarias, en cuanto
a vida social y política quiero decir.
Ahora no hace nada un amigo comentaba que ya estaba harto de ponerse las
noticias en la radio por la mañana, cuando cogeel coche para ir al trabajo,
porque en cierto modo
sólo hacían que romperle el ánimo que pudiera llevar consigo y por
tanto,había decidido ponerse música y que el camino al trabajo fuera más llano.
De hecho, entiendo perfectamente lo que mi amigo comentaba; realmente la
situación es incluso, aparte de absurda, absolutamente grotesca.
Y el hecho es que ya llevamos día tras día, semana tras semana con absurdos
que podrían ser propias de películas de Bunyuel o incluso de Almodovar: que si
un día los corruptos reales, que si otro día los corruptos del PP, después los
ayuntamientos, los asaltos a las casas y en las calles, desahucios, más
corrupción en el deporte, las escuchas, cof, cof!
Toda una ensalada de gente
mezquina que gracias a un sistema caducado y chapucero se sirven y han servido
de los demás para estafar-los, robarles y despreciarlos ... y espérate.
Ya sé que el tema es redundante, pero es lo que la gran película actual, de
horas y horas de metraje, nos está ofreciendo en primicia, la gran ópera prima
del sistema en el que intentamos convivir.
Quizá tenga razón mi amigo de no dejarse deprimir por las noticias de la
mañana, realmente son deprimentes, por tanto apoyo tu iniciativa, ahora bien,
ten cuidado, no sea que el día que las vuelvas a escuchar te hayan de ingresar
directamente en un frenopático ...
... a veces pienso cómo todavía no me han metido a mí.
