BUIDOR - VACÍO

 

Fa molt de temps, molt de temps,

en què vaig creure que et creia,

però era irrealitat... 

 

 

Vaig pensar que era a prop teu

i tu m’obries els braços,

m’obries l’ànima. 

 

 

Fa molt de temps, molt de temps

vaig pensar que t’havia conquistat...

ben lluny dels meus somnis. 

 

 

Sempre has estat irrealitat,

una boirina feble i una sensació

de jocs malabars. 

 

 

Potser ara és quan,

mentre veig els meus com creixen,

l’ansietat per tu s'espera. 

 

 

I les ganes de viure

m’empenyen a deixar-te de banda,

altrament dit, menysprear-te.

 

 

 

**********************************

 

Hace mucho tiempo, mucho tiempo,
en el que creí que te creía,
pero era irrealidad ...

Pensé que estaba cerca de ti
y tú me abrías los brazos,
me abrías el alma.

Hace mucho tiempo, mucho tiempo
pensé que te había conquistado ...
lejos de mis sueños.

Siempre has sido irrealidad,
una neblina débil y una sensación
de juegos malabares.

Quizás ahora es cuando,
mientras veo los míos cómo crecen,
la ansiedad por ti espera.

Y las ganas de vivir
me empujan a dejarte de lado,
dicho de otro modo, despreciar-te. 

 

Febrer 2013