Sembla que en aquest món
tan estrany, tan dur entre si,
la maldat s'acompanya amb el prec
i la bondat es desfà en el camí.
Per això sempre és bo trobar
el que d'altra banda cal buscar:
la llibertat de la il·lusió,
la força de l'amistat,
el color de la pau,
el camí de la sensibilitat.
Entre les ànimes que s'esvaeixen
com els núvols després de la tempesta,
creada pel monòleg avinagrat
de l'agror de la tristesa i el desànim,
cal mirar de trobar, sí, trobar,
el camí per oblidar la pobresa,
la fam, el buit i la solitud d'esperit
per mantenir encesa la teia de la vida,
aquesta que corre donant tombs irreverents
per les esglésies dels déus marcits.
tan estrany, tan dur entre si,
la maldat s'acompanya amb el prec
i la bondat es desfà en el camí.
Per això sempre és bo trobar
el que d'altra banda cal buscar:
la llibertat de la il·lusió,
la força de l'amistat,
el color de la pau,
el camí de la sensibilitat.
Entre les ànimes que s'esvaeixen
com els núvols després de la tempesta,
creada pel monòleg avinagrat
de l'agror de la tristesa i el desànim,
cal mirar de trobar, sí, trobar,
el camí per oblidar la pobresa,
la fam, el buit i la solitud d'esperit
per mantenir encesa la teia de la vida,
aquesta que corre donant tombs irreverents
per les esglésies dels déus marcits.
*******************************************************
Parece que en este mundo
tan extraño, tan duro entre sí,
la maldad se acompaña con el ruego
y la bondad se deshace en el camino.
Por eso siempre es bueno encontrar
lo que por otro lado hay que buscar:
la libertad de la ilusión,
la fuerza de la amistad,
el colorido de la paz,
el camino de la sensibilidad.
Entre las almas que se desvanecen
como las nubes tras la tormenta,
creada por el monólogo avinagrado
de la acritud de la tristeza y el desaliento,
hay que mirar de encontrar, sí, encontrar,
el camino para olvidar la pobreza,
el hambre, el vacío y la soledad de espíritu
para mantener encendida la tea de la vida,
esta que corre dando tumbos irreverentes
por las iglesias de los dioses marchitos.
Barcelona, 20 Març 2013
Amigo Gabriel con importante contenido e cargado de razón.
ResponEliminaUn fuerte abrazo
Gracias José María.
ResponEliminaSiempre bienvenido a mi blog, a mis letras, a mis sensaciones y mis sentimientos.
Un fuerte abrazo.
Me encantan esos dos versos finales, tan definitivos. Sí, no hay que protestar demasiado, no hay que entristecerse tanto, porque si uno quiere, la vida se sobrepone.
ResponEliminaAbrazos Grabriel. Muchos besos.
Alba.
ResponEliminaQué bueno verte por aquí.
Gracias por pasarte y leerme y comentar.
Muchos besos.