Pàgines

10 de febr. 2014

EN ELS TEUS ULLS - EN TUS OJOS




En els teus preciosos ulls foscos
esquinçats per la llum intensa del matí,
em va semblar veure
dues llunes d'atzabeja envoltades de neu pura,
com l’àuria que cobreix de setí
els dies que de la tardor convergeixen al blanc hivern.

Ulls delicats, teranyines de seda,
neta i delicada peça aigualida
amb llagrimetes de tendresa.

És la teva mirada,
hiverns de silencis permanents,
estius de silencis cadenciosos.
Com somnis solcant cels misteriosos,
com miralls d'una ànima sempre silent.


***********************************


En tus preciosos ojos oscuros
rasgados por la luz intensa de la mañana
me pareció ver
dos lunas de azabache rodeadas de nieve pura,
como el áurea que cubre de satén
los días que del otoño convergen al blanco invierno.

Ojos delicados, telarañas de seda,
limpia y delicada prenda aguada
con lagrimitas de ternura.

Es tu mirada,
inviernos de silencios permanentes,
veranos de silencios cadenciosos.
Como sueños surcando cielos misteriosos,
como espejos de un alma siempre silente.

  
Barcelona 10 de febrer 2014 


14 comentaris:

  1. Quina PRECIOSITAT DE POEMA,Gabriel...................................................
    És l´Àgatha! és un poema ple de la vostra nena menuda!! l´he vista quan l´he llegit.
    M´ha encantat quan parles dels silencis de l´hivern i els de la tardor.......................
    És Rebonic!!!
    .....i,com sempre,he ampliat el meu vocabulari gràcies a tú: atzabeja,curiosa paraula.
    Merci per les teves paraules plenes de màgia,tendresa,delicadesa...
    L´Àgatha,la Rebeca,la Dolo i l´Edgar ténen molta,molta sort de tenir-te com a pare i company!!
    Valen.

    ResponElimina
  2. ...volia dir,els silencis de l´hivern i els de l´estiu..
    Valen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Valen, wapa!
      Sempre tan generosa amb els teus comentaris.
      Sí señor,´són les ullets de l'Àgatha.
      Una besada dolça.

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Este si eres tu, Gabriel, profundo y tierno. Y esos ojos inspiradores, los vemos a través de ti.
    Besos desde Madrid, hoy nevando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Asun.
      Siempre bienvenida a mis versos.
      Mil gracias, mil besos.

      Elimina
  5. Tot el poema es precios Gabriel, l'última estrofa ...buf...felicitats!!!

    ResponElimina
  6. ...En tus preciosos ojos oscuros
    rasgados por la luz intensa de la mañana
    me pareció ver
    dos lunas de azabache rodeadas de nieve pura...

    Sin palabras niño, muy bueno.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mi gran amigo Antonio.
      Muchas gracias y grandes abrazos!

      Elimina
    2. Preciosos versos, amigo mío. No esperaba menos de ti. La segunda estrofa es una pura delicia.

      Elimina
    3. Alberto.
      ¡Qué bueno verte por aquí!
      Mil gracias por tus palabras.
      Abrazo fuerte.

      Elimina
  7. malgrat eixa mirada "d'hiverns de silencis permanents" fan brollar primaveres en els teus versos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, Xelo!
      Quines paraules més maques em dediques.
      Gràcies i una besada ben ben dolça.

      Elimina