Furtiva,
la mirada de l'Àgatha
em refusa inconscientment
i m'embadaleixen les
seves ombres
... torbadores.
... enigmàtiques.
No és timidesa,
ni molt menys
insensibilitat,
probablement sia un
no sé, no entenc,
o un amanyac de
pensaments abstractes
... torbadors
... enigmàtics.
A mi em deleix,
em frapen els enigmes
i em fan ser astròleg
del seu esperit
tan innocentment
motllurat
... torbador
... i enigmàtic.
**************************************
Furtiva,
la mirada de Àgatha
me rechaza inconscientemente
y me embelesan sus sombras
... turbadoras.
... enigmáticas.
No es timidez,
ni mucho menos insensibilidad,
probablemente sea un no sé, no te entiendo,
o un arrullo de pensamientos abstractos
... turbadores
... enigmáticos.
A mí me deleita,
me impresionan los enigmas
y me hacen ser astrólogo de su espíritu
tan inocentemente moldeado
... turbador
... y enigmático.
torbador, bell i entranyable poema com la mirada de l'Àgatha
ResponEliminaÉs ben cert que ens hem creuat entre els nostres blogs.
EliminaT'agraeixo molt les tevés paraules.
Gràcies i una besada.
Mirada a l'horitzò tant propera i tant llunyana.
ResponEliminaBonica poesia que es veu feta amb un gran amor.
Un verdader plaer i honor rebre les tevés paraules, Imma.
EliminaMolt agraït.
Amb el meu afecte..
Hola Astròleg! Molt bonic poema! De ben segur que has vist passar alguna estrella fugaç,tal vegada un cometa llunyà o potser una constelació i tot dins la mirada tendra de la teva nena de porcel.lana,com cantava aquell...no recordo si potser era en Joan Isaac..
ResponEliminaAbraçades per a tota la família des de la Biblioteca de la Vil.la de Gràcia,
Valentineta.
...ups...volia dir Vila de Gràcia,disculpa.
ResponEliminaFins aviat,
Valentineta.
Gràcies, estimadíssima amiga veineta de l'entresòl.
EliminaEncantat amb les tevés paraules.
Petonest dolços.