La casa és al fons de
l’horitzó
i treu fum per la xemeneia,
com el vaixell de la meva
ànima,
aquell que sempre va a la
deriva.
Sé, més o menys,
que tu no saps, menys que
més,
que jo et sé i et sento
a prop del meu mirar,
a prop del meu sentir,
a prop de les dreceres en
espiral...
... ho sé més o menys.
I veurem si hi arribaré
a la casa del fons de
l’horitzó,
amb la llar encesa per a
nosaltres,
com el vapor del meu vaixell,
aquell que sempre va a la
deriva
sense ancorar-se ...
... perquè no li cal ...
**************************************
La casa está en el fondo del
horizonte
y echa humo por la chimenea,
como el barco de mi alma,
aquel que siempre va a la deriva.
y echa humo por la chimenea,
como el barco de mi alma,
aquel que siempre va a la deriva.
Sé, más o menos,
que tú no sabes, menos que más,
que yo te sé y te siento
cerca de mi mirar,
cerca de mi sentir,
cerca de los atajos en espiral ...
... Lo sé más o menos.
Y veremos si llegaré
a la casa del fondo del horizonte,
con el hogar encendido para nosotros,
como el vapor de mi barco,
aquel que siempre va a la deriva
sin anclarse ...
... Porque no le hace falta ...
Gabriel Maria
Pérez
25.04.16
Ufffff.
ResponElimina;)
EliminaPreciós!
ResponEliminaGràcies per deixar-me entrar en el teu Univers.
Núria Niubó
Moltes gràcies Núria, un plaer la teva passejada per Perenne.
EliminaPreciós! M'ha arribat molt. Enhorabona!
ResponEliminaPep Toni.
pep Toni.
EliminaTot un plaer trovar-te al meu bloq, més del que puguis pensar.
Moltes gràcies i una aferrada.
Correcció: *Trobar-te"
Elimina