Pàgines

20 d’ag. 2016

A POC A POC © - POCO A POCO ©



 
A poc a poc
he vist com els llums es feien menuts,
la gran barcassa navegava gairebé muda
i el vent bufetejava el meu rostre agraït. 

Sense veles
però empès per l’aire de la llibertat
dels dies de la pau i el neguit clos,
la donzella a prop, em fa neguit calm. 

No he conegut
molts moments on sentir-me inalterat,
vianant pelegrí de la meva sang innòcua,
per injectar-me de saba verge ja destronada. 

Sense veu
he vist les onades mutant en argent
quan la lluna ha vacil·lat en les seves crestes:
mar embravida que em repta a estimar-la. 

No acabaré
alimentant la ment de tristos després;
això és ara i ara és present subliminal,
no el deixaré al paper groc de l’ancestre. 

Finalment
m’entestaré a recórrer blaus marins
inspirats en la flaire de la pluja de somnis,
aquells que acaben esdevenint irreals realitats. 

***********************************
 
Poco a poco
he visto cómo las luces se hacían pequeñas,
la gran barcaza navegaba casi muda
y el viento abofeteaba mi rostro agradecido.

Sin velas
pero empujado por el aire de la libertad
los días de la paz y la desazón cerrada,
la doncella de cerca, me da desazón calma.

No he conocido
muchos momentos donde sentirme inalterado,
peatón peregrino de mi sangre inocua,
para inyectarme de sabia virgen ya destronada.

Sin voz
he visto las olas mutando en plata
cuando la luna ha vacilado en sus crestas:
mar embravecida que me reta a amarla.

No acabaré
alimentando la mente de tristes después;
esto es ahora y ahora es presente subliminal,
no lo dejaré al papel amarillo del ancestro.

Finalmente
Me empeñaré en recorrer azules marinos
inspirados en el olor de la lluvia de sueños,
aquellos que se acaban convirtiendo en irreales realidades. 

 

Portocristo, 08.08.16
 
 
 
 

2 comentaris:

  1. Preciositat mediterrània,apassionada,plena de la melangia suau de la fi de l´estiu...
    És un gran Poema!!!

    ResponElimina