“A Miquel Àngel Lladó
Ribas”
Voldria imaginar-me
els teus moments en silenci
a les balconades dels records.
De ben segur, records penetrants,
records punyents i unes llàgrimes
en el solc del teu passat.
M’imagino
la teva ànima colrada de mel blava,
als abismes glaçats de les glaceres
perfilades per un sentiment latent, dia i nit,
cap a una ànima beneïda pel silenci
en el solc del teu passat.
Admiro
la teva fermesa davant els cops de la vida,
el teu somriure amb tocs de timidesa,
la temprança en la lluita per les injustícies
i aquesta sensible calma mediterrània
esculpida amb llevants vellutats.
la teva fermesa davant els cops de la vida,
el teu somriure amb tocs de timidesa,
la temprança en la lluita per les injustícies
i aquesta sensible calma mediterrània
esculpida amb llevants vellutats.
*************************
tus momentos en silencio
en los balcones de los recuerdos.
Seguro, recuerdos penetrantes,
recuerdos lacerantes y unas lágrimas
en los surcos de tu pasado.
Me imagino
tu alma curtida de miel azul
en los abismos helados de los glaciares
perfilados por un sentimiento latente día y noche
hacia un alma bendecida por el silencio
en el surco de tu pasado.
Admiro
tu firmeza ante los golpes de la vida,
tu sonrisa con toques de timidez,
la templanza en la lucha por las injusticias
y esta sensible calma mediterránea
esculpida con levantes aterciopelados.
