Pàgines

6 de febr. 2017

NEUS PERPÈTUES © – NIEVES PERPETUAS ©



De tant com t'estimo
em costa expressar-t’ho,
i és que els penya-segats de la teva serralada
són tan afilats, costeruts i polits
que no puc abastar la seva carena,
però em fa tossut, ansiós d'escalar-te
i intentar apropar-me als teus cims,
per recollir les neus perpètues del nostre desglaç
convertides en rierols brodats amb fils d’or. 

*************************** 

Tanto como te quiero
me cuesta expresártelo,
y es que los acantilados de tu cordillera
son tan afilados, empinados y pulidos
que no puedo abarcar su cresta,
pero me hace terco, ansioso de escalarte
e intentar acercarme a tus cumbres,
para recoger las nieves perpetuas de nuestro deshielo
convertidas en arroyos bordados con hilos de oro.
 

 

“Drets reservats” – “Derechos reservados”
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada