Pàgines

26 de nov. 2018

CANSAT © - CANSADO ©

 
 
Estic cansat i amb l'adrenalina per bufanda
dono un cop de puny a la taula
i la cullereta del cafè salta pels aires,
mentre una rotllana de nans del dimoni
se'n fot de les meves ulleres de son.
 
Avui no m'acabaré el cafè,
amb prou ganes et miraré a la cara,
encendré el cel gris de foc cremós
i em lliuraré a la croada del llampec.
 
Cert és que hauré de dormir
les penes i els pecats, solsticis d'hivern,
fileres de formigues berenant-se el meu cervell;
no puc arribar a obrir del tot els ulls.
 
Apagaré la vela que em crema per fora,
encendré el llum del far dels límits,
allà on la pedra salpa damunt l'aigua
per lliscar cap el llindar del deliri.
 
Quan desperti,
ho faré amb un somriure llefiscós
però tu ja no hi seràs amb mi.
 
 
************************
 

Estoy cansado y con la adrenalina por bufanda
doy un puñetazo en la mesa
y la cucharilla del café salta por los aires,
mientras un corro de enanos del demonio
se ríe de mis ojeras de sueño.

Hoy no me acabaré el café,
con pocas ganas te miraré a la cara,
encenderé el cielo gris de fuego cremoso
y me entregaré a la cruzada del relámpago.

Cierto es que tendré que dormir
las penas y los pecados, solsticios de invierno.
Hileras de hormigas merendándose mi cerebro;
no puedo llegar a abrir del todo los ojos.

Apagaré la vela que me quema por fuera,
encenderé la luz del faro de los límites,
allí donde la piedra zarpa encima del agua
para deslizarse hacia el umbral del delirio.

Cuando despierte,
lo haré con una sonrisa viscosa
pero tú ya no estarás conmigo.

 
 
“Drets reservats – Derechos reservados”

1 comentari:

  1. Gabriel.....Ara m´en adono que el nou nom del teu blog és Perenne Atzabeja. Preciós,com aquest poema,del que recordo haver fet un comentari fa uns dies,potser per facebook.
    Transmet molt intensament el teu patiment,esgotament,dolor,la teva lluita diària. Una abraçada i un aplaudiment molt sincer de part meva des de la Biblioteca igualadina.

    ResponElimina