"He rebut un gran regal d'un gran poeta, d'un gran amic. Durant el camí de la vida et creues amb verdaderes persones amb gran humanitat, sensibilitat i llum, i ell és una d'aquestes personalitats"
Somriuen, còmplices: ella,
la cara neta
i lluminosa, la boca tot just
entreoberta,
la mirada diàfana i franca.
Ell, relaxat,
la fesomia distesa, les
arrugues
serenament disposades al voltant
dels ulls,
generosos, tothora perennes.
És la imatge d'un instant
fugaç,
tal volta, però també i alhora
la certesa
d'un futur joiós i en
equilibri,
el retrat de l'AMOR en lletres
majúscules,
sense maquillatge ni additaments.
Envejo la instantània; enyoro
tendrament el posat dels
protagonistes,
aquest saber estar en silenci,
aparentment absents, units per
allò
que de tant senzill i humà
resulta gairebé diví i
inexplicable.
Somriuen, quasi res! Ho
delaten
les mirades i el picar de mans
de la nina,
aquest joc de nusos i penjolls
que constitueix tot un univers
d'estima
i que ella contempla encisada,
com si tot just això i el
càlid esguard
del pare fos tot l'aliment
que hagués de menester per
viure.
(Es Pi Gros -Santa Maria del
Camí-, 5 de gener de 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada