Barcelona, juliol 2019
Estimat Prudenci.
No recordo quan vas aparèixer al meu camí, suposo que seria
en algun esdeveniment organitzat per mi o, segurament, gràcies a la Júlia Badal
(molt probablement), el que sí sé és que tampoc fa gaires anys, el que em fa
recordar amb més claredat els moments compartits, que hagués desitjat fossin
molts més.
Saps, amic, allò que vas fer per la meva associació? Le
vendes del teu llibre, tot per nosaltres, això només ho heu fet tu i "Diálogos Poéticos", de la mà de l'estimada Antonia Pilar Villaescusa i en Jose Méndez Cals, i mira que
busquem qui ens doni alguna ajuda econòmica per poder apaivagar despeses i les
grans entitats, tant oficials com no, es fan el mut.
I vens tu, amb la teva humilitat i em dius que vols que tots
els guanys siguin per nosaltres: això sí que és ser solidari i tenir
sensibilitat. Cap "postureo", cap "a veure quants likes",
tot dintre la bonhomia i tranquil·litat que emanaves.
Bon cor, quanta gent necessitaria tenir un gran cor com el
teu i no aquell cor hipòcrita de sentir-se el millor o el més dels que més!
(probablement jo també hauria de mirar-me al mirall).
Et recordo com a confident, explicant-me entramats entre la
serp, el poca-soltes i el canta-calçasses (I és que n'hi ha tants de
falsos esperits).
Em contaves coses d'ells amb un somriure, a voltes el teu
semblant tornava seriós, però sempre s'acabava il·luminant amb un petit toc de
trapelleria i divertiment.
No, no vam acabar fent el cafè, però el fet d'haver
compartit recitals, paraules, experiències, confidències, sempre em va afalagar
(gràcies per la confiança).
Em feia gràcia també quan, amb la teva mirada de
circumstàncies, em deies que només posar una frase al Facebook, en uns minuts
s'omplia de "Likes" i que no ho entenies (jo i molts dels teus amics
i tant que ho entenem).
Em sap greu no haver-te llegit molt més. Ara, degut al teu
viatge, estan brollant més i més poemes teus, i hi ha tantes perles!
Amic meu, et trobaré a faltar: els teus whatssaps, les poques
trucades, les teves vingudes als recitals, la teva predisposició total a ser
solidari amb moltes causes, tantes bones coses!
Prudenci, jo sempre dic que hi ha més d'un tipus de
recents-traspassats: els que deixen indiferent i els que generen una mena
d'aura de sensacions intensament màgiques que són reflex de la transcendència
d'aquest esperit al seu pas pel nostre món, i entre aquests segons hi ets tu,
basta que t'hi fixis en les reaccions dels teus amics a les xarxes socials.
Bon viatge, amic meu, bon viatge!!!
