CARTA AL PRUDENCI

 

Barcelona, juliol 2019

 

Estimat Prudenci.

No recordo quan vas aparèixer al meu camí, suposo que seria en algun esdeveniment organitzat per mi o, segurament, gràcies a la Júlia Badal (molt probablement), el que sí sé és que tampoc fa gaires anys, el que em fa recordar amb més claredat els moments compartits, que hagués desitjat fossin molts més.

Saps, amic, allò que vas fer per la meva associació? Le vendes del teu llibre, tot per nosaltres, això només ho heu fet tu i "Diálogos Poéticos", de la mà de l'estimada Antonia Pilar Villaescusa i en Jose Méndez Cals, i mira que busquem qui ens doni alguna ajuda econòmica per poder apaivagar despeses i les grans entitats, tant oficials com no, es fan el mut.

I vens tu, amb la teva humilitat i em dius que vols que tots els guanys siguin per nosaltres: això sí que és ser solidari i tenir sensibilitat. Cap "postureo", cap "a veure quants likes", tot dintre la bonhomia i tranquil·litat que emanaves.

Bon cor, quanta gent necessitaria tenir un gran cor com el teu i no aquell cor hipòcrita de sentir-se el millor o el més dels que més! (probablement jo també hauria de mirar-me al mirall).

Et recordo com a confident, explicant-me entramats entre la serp, el poca-soltes i el canta-calçasses  (I és que n'hi ha tants de falsos esperits).

Em contaves coses d'ells amb un somriure, a voltes el teu semblant tornava seriós, però sempre s'acabava il·luminant amb un petit toc de trapelleria i divertiment.

No, no vam acabar fent el cafè, però el fet d'haver compartit recitals, paraules, experiències, confidències, sempre em va afalagar (gràcies per la confiança).

Em feia gràcia també quan, amb la teva mirada de circumstàncies, em deies que només posar una frase al Facebook, en uns minuts s'omplia de "Likes" i que no ho entenies (jo i molts dels teus amics i tant que ho entenem).

Em sap greu no haver-te llegit molt més. Ara, degut al teu viatge, estan brollant més i més poemes teus, i hi ha tantes perles!

Amic meu, et trobaré a faltar: els teus whatssaps, les poques trucades, les teves vingudes als recitals, la teva predisposició total a ser solidari amb moltes causes, tantes bones coses!

Prudenci, jo sempre dic que hi ha més d'un tipus de recents-traspassats: els que deixen indiferent i els que generen una mena d'aura de sensacions intensament màgiques que són reflex de la transcendència d'aquest esperit al seu pas pel nostre món, i entre aquests segons hi ets tu, basta que t'hi fixis en les reaccions dels teus amics a les xarxes socials.

Bon viatge, amic meu, bon viatge!!!