Pàgines

12 de des. 2017

TARDOR-HIVERN © - OTOÑO-INVIERNO ©




Les canyes del bassal
més proper als meus rierols
s'han omplert de molsa brillant,
i han tamisat la cortina de la tardor
a punt per a l'arribada de l'hivern,
aquest temps de malenconia
que em nodreix de versos serens.

Recordo haver-te tingut al meu costat
coberts per una manta,
a casa teva, la de la muntanya,
la de les neus semi-perpètues.
Sentir el desig i no saber ...
sentir la calor i no poder, ni tan sols,
moure la mà, girar la cara
i besar-te sense por.

-Ai, adolescència perduda!-

Les neus venidores,
més properes a la meva vall serena,
han blanquejat les muntanyes perdudes
d'un passat que es va perdre en el passat
i ara viu a recer del teu mantell,
amb aquesta calor amarrada al teu ésser,
com un braser sempre encès,
un plaer que madura l'essència.
 
************************ 

Las cañas de la charca
más cercana a mis riachuelos
se han llenado de musgo brillante,
y han tamizado la cortina del otoño
a punto para la llegada del invierno,
ese tiempo de melancolía
que me nutre de versos serenos. 

Recuerdo haberte tenido a mi lado
cubiertos por una manta
en tu casa, la de la montaña,
la de las nieves semi-perpetuas.
Sentir el deseo y no saber...
sentir el calor y no poder, ni siquiera,
mover la mano, girar la cara
y besarte sin miedo. 

-¡Ay,  adolescencia perdida!- 

Las nieves venideras,
más cercanas a mi valle sereno,
han blanqueado los montes perdidos
de un pasado que se perdió en el pasado
y ahora vivo a cobijo de tu manto,
con ese calor amarrado a tu ser,
cual brasero siempre encendido,
un placer que madura la esencia.
 

“Drets reservats – Derechos reservados”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada