Les canyes del bassal
més proper als meus rierols
s'han omplert de molsa brillant,
i han tamisat la cortina de la tardor
a punt per a l'arribada de l'hivern,
aquest temps de malenconia
que em nodreix de versos serens.
Recordo haver-te tingut al meu costat
coberts per una manta,
a casa teva, la de la muntanya,
la de les neus semi-perpètues.
Sentir el desig i no saber ...
sentir la calor i no poder, ni tan sols,
moure la mà, girar la cara
i besar-te sense por.
-Ai, adolescència perduda!-
Les neus venidores,
més properes a la meva vall serena,
han blanquejat les muntanyes perdudes
d'un passat que es va perdre en el passat
i ara viu a recer del teu mantell,
amb aquesta calor amarrada al teu ésser,
com un braser sempre encès,
un plaer que madura l'essència.
més proper als meus rierols
s'han omplert de molsa brillant,
i han tamisat la cortina de la tardor
a punt per a l'arribada de l'hivern,
aquest temps de malenconia
que em nodreix de versos serens.
Recordo haver-te tingut al meu costat
coberts per una manta,
a casa teva, la de la muntanya,
la de les neus semi-perpètues.
Sentir el desig i no saber ...
sentir la calor i no poder, ni tan sols,
moure la mà, girar la cara
i besar-te sense por.
-Ai, adolescència perduda!-
Les neus venidores,
més properes a la meva vall serena,
han blanquejat les muntanyes perdudes
d'un passat que es va perdre en el passat
i ara viu a recer del teu mantell,
amb aquesta calor amarrada al teu ésser,
com un braser sempre encès,
un plaer que madura l'essència.
Las cañas de la charca
más cercana a mis riachuelos
se han llenado de musgo brillante,
y han tamizado la cortina del otoño
a punto para la llegada del invierno,
ese tiempo de melancolía
que me nutre de versos serenos.
Recuerdo haberte tenido a mi lado
cubiertos por una manta
en tu casa, la de la montaña,
la de las nieves semi-perpetuas.
Sentir el deseo y no saber...
sentir el calor y no poder, ni siquiera,
mover la mano, girar la cara
y besarte sin miedo.
-¡Ay, adolescencia
perdida!-
Las nieves venideras,
más cercanas a mi valle sereno,
han blanqueado los montes perdidos
de un pasado que se perdió en el pasado
y ahora vivo a cobijo de tu manto,
con ese calor amarrado a tu ser,
cual brasero siempre encendido,
un placer que madura la esencia.
“Drets reservats –
Derechos reservados”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada