Pàgines

20 de maig 2018

LLAVIS DE COTÓ FLUIX © – LABIOS DE ALGODÓN ©

 

Et vas girar
i em vas mirar
amb aquells llavis de cotó fluix,
vaig arrufar el nas i
un pessigolleig va esmolar-me l'espinada. 
 

Les cames em tremolaven:
jo volia aquell sucre cremat
acariciant-me sense dolor i sense pausa. 
 

Minuts més tard,
jèiem entaforats sota els llençols,
amb la pell humida
i el calfred al vent. 
 

****************************

Te diste la vuelta
y me miraste
con esos labios de algodón,
fruncí el ceño y
un cosquilleo me afiló el espinazo.
 

Las piernas me temblaban:
yo quería ese azúcar quemado
acariciándome sin dolor y sin pausa.
 

Minutos más tarde
yacíamos cobijados bajo las sábanas,
con la piel húmeda
y el escalofrío al viento.
 
 

“Drests reservats – Derechos reservados”
 
 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada