Vaig descobrir de
manera tardana a l'Elliott Murphy, farà uns quants anys, en un concert
d'aquells de matinada a la 2 i vaig flipar amb l'estil i les potents vibracions
positives, plens de Rock del bo, d'aquell que tant m'agrada i que em va frapar
absolutament.
Des d'aquell moment
em vaig dir que algun dia l'havia de veure en directe, i uns anys més tard vaig
poder assistir a un mini-concert al Forum de les Cultures de Barcelona, però va
ser un tast tan diminut que va deixar a tothom amb les ganes de més... Una hora
només...
A l'acabar el
concert, érem 4 persones esperant si sortia per poder parlar amb ell, recordo
que l'escena era pràcticament a les fosques i que una de les voluntàries del
festival ens va comentar que segur que sortiria a parlar amb la gent...
Uns pocs anys més
tard, vam anar a Vilafranca del Penedès i li vaig demanar a uns familiars si
volien venir.
El preu crec que era
baixíssim, l'ambient càlid i com si estigués impregnat d'un caliu especial, de
bon rotllo.
2014
El concert va ser
impressionant, tots vam sortir, després de 3 hores de concert amb una gran
banda, amb la sensació d'haver experimentat un cicló impregnat de folk-rock i
rock del més pur i amb una qualitat enorme.
Actualment ja l'he
vist no-sé-quantes-vegades i mai mai m'ha decebut.
Per això, ara que
tinc una associació que treballa amb cultura per l'autisme em vaig dir, aquest
és el moment de donar impuls a la nostra associació i portar una llegenda del
rock, reconeguda mundialment.
I dimecres passat, a
la sala Luz de Gas es va complir el somni i Elliott, junt amb Olivier, el
magnificent guitarrista, ens va oferir un concert solidari aclaparador i ple d'intensitat, amb un ritme frenètic i encobridor.
Luz de Gas 2018
Abans, les paraules
del gran il·lustrador, un gran tio,
en Miguel Gallardo, per situar-nos una mica en l'entorn de l'autisme, van
servir per preparar el gran concert.
Dues hores intenses,
brillants amb temes com Chelsea Boots, Alone in my chair, Rock Ballad, On Elvis
Presley Birthday, etc.
El públic corejava
els temes, saltava, ballava, picava de mans.
Espectacular.
I l'experiència de
tractar amb dues persones amb una gran personalitat: Elliott amb una amabilitat
i humilitat total, Olivier amb una agradabilitat i un somrís sempre dibuixades
al seu rostre.
Un agraïment a Luz de
Gas per les facilitats, als membres de la junta d'Univers Agatha Autisme, al
Fede Sardà per la seva simpatia i empatia i a tots els que vau assistir i els
que sempre ens doneu el vostre suport.
Gràcies per convidar-me a aquell ja mític concert de Vilafranca de fa 10 anys, on els vaig descobrir, vaig vibrar, em vaig emocionar i al.lucinar .Comparteixo gairebé tots els sentiments que descrius. Són uns grandíssims músics, en tots els sentits. Una experiència inoblidable .
ResponEliminaGràcies per comentar i perdona pe no haver-ho vist abans.
EliminaMilers de petons!