No em
canso de lliscar amb la mirada,
des dels teus genolls nus cap amunt,
i
m’imagino una flor carnívora
esperant
obrir-se de bat a bat
a
l’embranzida de la meva fiblada.
No
pateixis, no, estimada,
perquè tu
em faràs d’aixoplug
i jo,
mestre en fons marí,
pervers,
però amb delit,
aprofundiré
en la teva mar serena.
**************************************
No me
canso de deslizarme con la mirada,
desde
tus rodillas desnudas hacia arriba,
y me
imagino una flor carnívora
esperando
abrirse de par en par
al
empuje de mi punzada.
No
sufras, no, querida,
porque
tú me harás de cobijo
y yo,
maestro en fondo marino,
perverso,
pero con deleite,
profundizaré
en tu mar serena.
“Drets reservats – Derechos
reservados"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada