TEMPS © - TIEMPOS ©

De jove era òxid sense seny,
només pensava en volar
amb el cabell lligat al vent,
pa amb tomàquet i fum espès,
fum espès allà on finia el vol.

Com un au de rapinya
cercava amors platònics
perdut en ombres sinistres,
perdut en camins sense vorera,
penya-segats perillosos
i vergonya infinita.

Ara que soc més gran,
encara no he crescut del tot
però tinc vainilla als dits,
canyella a l'aroma, amors fidels
i amics que s'apropen o se'n van.

I continuo versant
amb amors neo-platònics,
vicis que no s'adoben
i un àngel amb culleretes de plàstic
que sempre ronda innocentment
al voltant de les meves melodies.

*************************

De joven era óxido sin cordura,
sólo pensaba en volar
con el cabello atado al viento,
pan con tomate y humo espeso,
humo espeso allí donde terminaba el vuelo.

Como un ave de rapiña
buscaba amores platónicos
perdido en sombras siniestras,
perdido en caminos sin orilla,
acantilados peligrosos
y vergüenza infinita.

Ahora que soy mayor,
aún no he crecido del todo
pero tengo vainilla en los dedos,
canela en el aroma, amores fieles
y amigos que se acercan o se van.

Y sigo versando
con amores neo-platónicos,
vicios que no se aliñan
y un ángel con cucharillas de plástico
que siempre ronda inocentemente
alrededor de mis melodías.



Drets reservats - Derechos reservados