1 d’ag. 2018

MATT SCHOFIELD & AGUSTI MAS BAND - Sala Bikini - 28.07.18

"Nota: no sóc periodista, aquesta és tan sols una crònica personal. Disculpeu la qualitat de les imatges"
 
 
 
Hi ha moments inesperats de la vida que et condueixen a altres moments inesperats de la vida.

Moments en què, de sobte, et trobes envoltat d'una aurea de màgia que et fa gaudir com un nen petit amb el seu dolç preferit.

Jo sempre he sigut un amant de la música i d'entre tota la música, el blues sempre ha estat molt present en la meva sang, en les meves neurones.

I he tingut la gran sort de conèixer al bluesseru Agusti Mas, músic enorme amb un parell de coses ben importants: un gran cor i un somriure sempre per davant.

A ell li haig d’agrair l’assaborir de nou el Blues o el Rock i, fins i tot, l’haver tornat a atrevir-me a tocar altra vegada la guitarra.


Dissabte passat, a la Sala Bikini vam poder gaudir d'un gran concert de blues de categoria, de la mà de dos bluesmans excepcionals, com són en Matt Schofield i l'Agustí Mas, acompanyats per una banda de luxe: Jeroni Pagan als teclats, Rafel Escoté al baix i Pablo Posa a la bateria. Verdaders mestres tots i cadascun d'ells.

El concert va estar plagat de moments memorables, grans solos de tots els instrumentistes, un feeling entre els músics que s'escampava per tota la sala i que contagiava a tots els presents.

Matt Schofield és un guitarrista excepcional, versàtil i net, entre blues i blues-rock amb una molt bona i potent veu, va adelitar a un públic entregat, que aplaudia admirat a cada solo que oferia.

L'Agustí Mas, amb aquella força rockera dels 70/80, imprimia un feeling vibrant, encadenant, corrossiu a voltes.

Els diàlegs guitarrístics entre el Matt I l'Agusti foren esplendorosos.

 

El Jeroni Pagan "jugava" amb el teclat mente oferia autèntics excel·lents solos i brodava un acompanyament absolutament magnífic.

Què podem dir d'en Rafel Escoté i el Pablo Posa?, no hi ha paraules: sensacionals!

 

Una enorme banda, una gran concert, però amb un però...

MASSA CURT!!

Sí, se'ns va fer massa curt!, i és que va ser tan imponent que tothom volia més, ara bé, era increïble poder veure les cares de satisfacció dels assistents una vegada acabat el concert.

Ara falta que es compleixi la promesa i tornem a tenir a Barcelona el Matt de nou, i, tant de bo, acompanyat pels mateixos músics.

 

Em consta que ell va quedar encantat.
 
Gràcies Agusti per aquest regalàs.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada