GABRIEL MARIA PÉREZ
Blog d'en Gabriel Maria Pérez Fuster, on hi trobareu els seus escrits i més i més...
5 d’oct. 2026
NOVA DATA CONCERT - DISSABTE 10 A LES 19 - GALACTIC BEAR
27 de set. 2026
VÍCTOR BARCELÓ al concert del 03 octubre Galactic Bear.
També estaré súper ben acompanyat, disssabte que ve al Galactic Bear, Roger de Flor 272 de Barcelona, a les 19h, per l'Harmonicista Víctor Barceló. Un gran virtuòs de l'instrument i amb una sensibilitat especial pel blues entre moltes altres músiques.
Aquí un bon tast de la seva virtuositat:
Recordeu, entrada lliure, consumició obligatòria.
26 de set. 2026
DANI CARACOLA al concert del 03 octubre Galactic Bear.
Disssabte que ve al Galactic Bear, Roger de Flor 272 de Barcelona, a les 19h, tindré la sort de tenir al meu costat al gran músic i bellíssima persona con és en Dani Caracola com amic convidat.
En Dani porta anys a l'escena cultural musical i té una sensibilitat especial, tant en accions solidàries, com en difusió o activisme cultural.
Aquí un tast meravellós:
Recordeu, entrada lliure, consumició obligatòria.
22 de set. 2026
ÀGATHA, REFLEXIONS AMB RECANÇA - Àgatha, reflexiones con pesar
Em quedo mirant l'Àgatha i em venen dures reflexions sobre aquesta repugnància de dirigents del món, conqueridors en guerres devastadores, neteges ètniques i més i més, i penso, amb molta por, escalfreds i ràbia, tot recordant que en la història de no fa més que uns 80 anys, si l'Àgatha, la meva filla amb un trastorn sever d'autisme, hagués estat torturada, violada, just quan li haguessin donat el toc definitiu, ella hauria continuat amb un somriure innocent, malgrat el dolor, ja que no entén el dolor..., però el pateix...
i em desfaig.
Com m'accelera el cor!
Aquesta insensibilitat que tenen els poderosos, gran part dels polítics que arriben al poder, els magnats conqueridors imperialistes, els que juguen amb les lleis religioses per a imposar el terror més cruel, em remou els budells i em trosseja el cor. Bàrbars que juguen a la guerra i que masacren el poble, perquè els pertany.
No fa res acabo de veure un gran vídeo de l'enorme Roberto Begnini en algun programa de televisió, on es queixava i denunciava aquesta brutalitat creixent en ple segle XXI.
Agatheta meva, no pateixis perquè sempre et donaré el millor recer possible i cap fill de la gran...arribarà a fer-te cap mal, t'ho prometo, t'ho prometo.
Me quedo mirando el Àgatha y me vienen duras reflexiones sobre esta repugnancia de dirigentes del mundo, conquistadores en guerras devastadoras, limpiezas étnicas y más y más, y pienso, con mucho miedo, escalofríos y rabia, recordando que en la historia de no hace más que unos 80 años, si Àgatha, mi hija con un trastorno severo de autismo, hubiera sido torturada, violada, justamente antes de haberle dado el toque definitivo, ella habría continuado con una sonrisa inocente, a pesar del dolor, puesto que no entiende el dolor..., pero lo sufre...
y me deshago.
¡Cómo se me acelera el corazón!
Esta insensibilidad que tienen los poderosos, gran parte de los políticos que llegan al poder, los magnates conquistadores imperialistas, los que juegan con las leyes religiosas para imponer el terror más cruel, me remueve las tripas y me trocea el corazón. Bárbaros que juegan en la guerra y que masacran el pueblo, porque les pertenece.
No hace nada acabo de ver un gran video del enorme Roberto Begnini en algún programa de televisión, donde se quejaba y denunciaba esta brutalidad creciente en pleno siglo XXI.
Agathita mía, no sufras porque siempre te daré el mejor cobijo posible y ningún hijo de la grande...llegará a hacerte ningún mal, te lo prometo, te lo prometo.
13 de set. 2026
CONCERT al GALACTIC BEAR, amb Dani Caracola i Víctor Barceló
CONCERT al GALACTIC BEAR
c/Roger de Flor 272, Barcelona - Metro L4 Joanic
amb Dani Caracola
https://www.youtube.com/watch?v=y41sXWwdOU0
https://www.youtube.com/watch?v=qsKM6bUmF24&list=RDqsKM6bUmF24&start_radio=1
i Víctor Barceló
https://www.youtube.com/watch?v=ruxdvxFL7fs
https://www.youtube.com/watch?v=08r4YpThn50&list=PLcZ8OUXGXWF2EMg9xI7uqfe0QD9S-QfLu&index=3
Consumició obligatòria (les millors birres de Barcelona)
Folk, Blues, Bluesrock (ACÚSTIC)
US HI ESPEREM!!
5 de set. 2026
ÀGATHA, UN ENSURT I PRECAUCIÓ - Àgatha, un susto y precaución (Drets reservats - Derechos reservados
Estic astorat i afalagat de les bones reaccions al meu últim article. Bé, de fet, estic content per la reacció tan bonica dels que em llegiu i opineu els meus articles i us ho agraeixo amb tota sinceritat.
Autisme: és una condició del desenvolupament del cervell que afecta la manera com una persona es comunica, interactua amb els altres i percep el món. No és una malaltia, sinó una manera diferent de funcionar i d'entendre la realitat.
https://yetibarna.blogspot.
#agathapc #autisme #autism
https://www.facebook.com/
https://www.instagram.com/
************************************************
Estoy asombrado y halagado de las buenas reacciones en mi último artículo. Bueno, de hecho, estoy contento por la reacción tan hermosa de los que me lee y opina mis artículos y se lo agradezco con toda sinceridad.
Tener una hija con trastorno severo de autismo no es cosa fácil en el día a día y menos cuando el tiempo pasa rápidamente y te das cuenta de que poco a poco, cada vez te haces mayor, que no me siento mayor, que quede claro.
Autismo: es una condición del desarrollo del cerebro que afecta a la forma en que una persona se comunica, interactúa con los demás y percibe el mundo. No es una enfermedad, sino una forma diferente de funcionar y de entender la realidad.
Como comenté en el artículo anterior, últimamente me estoy fijando más en Ágatha y descubro cosas nuevas.
Continúa con una tranquilidad especialmente mansa, lo que hace que la convivencia sea serena y calma, pero también tiene golpes escondidos y, cómo no, distracciones de quienes somos sus cuidadores; la madre y el padre de la criatura.
Hace pocos días fui a mi habitación para descansar un rato, que de vez en cuando me lo merezco. Como hacía un calor extremo puse el pingüino a 25 grados, me tumbé en la cama y casi me duermo, pero no, entraron en mi mente los recuerdos con mi padre, ya hace bastantes años que murió y mi hermana recién traspasada.
Casi me quedo dormido, pero no fue así, el zumbido del pingüino no es demasiado fuerte, pero sí esconde el revuelo que pueda haber al otro lado de la puerta.
Unos minutos después, salgo y me encuentro a mi mujer con cara de malas pulgas, agotada y enfadada.
Le pregunté qué pasaba y me dijo que Ágatha había mordido una pastilla de jabón del lavabo y había estado quitándole todos los restos de la boca mientras le gritaba enfadada. Evidentemente, Ágatha ni caso de la madre.
Sí, una distracción muy peligrosa con un susto de esos mayores.
Por suerte nada afectó a la salud de la pequeña, sólo un pequeño hinchamiento de los labios por la manipulación de la boca por parte de la pobre asustada y preocupada madre.
Y es que con estas personas con estos trastornos especiales no entran distracciones, mucho cuidado en todo, a pesar de que sean angelitos azules totalmente inocentes.
1 de set. 2026
SENZILL I SILENT - Sencillo y silente
No hauria mai cregut en la nit
o en la mort del dia
o en el plany pel sutge
de la creació sense matèria,
si no calgués abraçar
la fondària de la teva alegria,
quan em veus i els veus de lluny,
sense fi, amb fonaments
ben ancorats al terra
i a l’enteniment del poc enteniment
que crec que puc tenir,
en aquests moments
de relaxació efímera.
I encens les dents, els llavis,
i obres els ulls
per a dir-nos un senzill i silent,
“Us estimo”
***********************************************************
No habría creído nunca en la noche
o en la muerte del día
o en el lamento por el hollín
de la creación sin materia,
si no fuera necesario abrazar
la profundidad de tu alegría,
cuando me ves y los ves de lejos,
sin fin, con cimientos
bien anclados en el suelo
y al entendimiento del poco entendimiento
que creo que puedo tener,
en estos momentos
de relajación efímera.
Y enciendes los dientes, los labios,
y abres los ojos
para decirnos un sencillo y silente,
“Os quiero”
#agathapc #poema #autisme #autism
https://www.facebook.com/universagatha/photos/
https://www.instagram.com/univers_agatha/
8 d’ag. 2026
ÀGATHA I LES SEVES REACCIONS - Àgatha y sus reacciones
3 d’ag. 2026
I WOULD PAY
1 d’ag. 2026
POBLE DE PEDRA - Pueblo de piedra
Em captiven aquestes pedres que mantenen
ferms
els fonaments de les cases, ben antigues, del
poble,
un poble de pessebre on només hi falten les
figures.
Però les figures d'un pessebre són
fugaces,
duren uns pocs dies, en canvi, el poble té anys
i anys,
i moltes de les cases són recers serens,
flegmàtics,
amb segles a l'esquena, relíquies dels temps
passats,
on els hereus, enorgullits per l'herència rebuda,
d'allò que hagués pogut haver quedat
abandonat,
n'han fet un indret únic, bell, envejós i
admirable.
****************************************
Me cautivan estas piedras que mantienen firmes
los cimientos de las casas, muy antiguas, del pueblo,
un pueblo de belén donde sólo faltan las figuras.
Pero las figuras de un pesebre son fugaces,
duran unos pocos días, en cambio, el pueblo tiene años y años,
y muchas de las casas son cobijos serenos, flemáticos,
con siglos a sus espaldas, reliquias de los tiempos pasados,
donde los herederos, enorgullecidos por la herencia recibida,
de lo que hubiera podido haber quedado abandonado,
han hecho un lugar único, bello, envidioso y admirable.
25 de jul. 2026
ÀGATHA I LA SEVA SENSIBILITAT (Àgatha y su sensibilidad)
Fa pocs dies ens va deixar la meva germana gran, un encadenament de situacions dures, tristes i feridores, per quant el diagnòstic i la rapidesa en el desenllaç fatal va deixar a tothom noquejat i amb una sensació de davallada a la profunditat del desencís.
Hem estat ben a prop d’ella.
Hem vist com s’anava apagant una espelma que s’afegiria
a les estrelles del firmament, de les més parpellejants.
Hem sentit l’amor i l’escalfor de molta gent.
Ens hem sentit ben tractats, tant nosaltres
com la meva germana, per el personal de l’hospital de Sant Pau i faig un agraïment
des d’aquestes línies.
Personalment, mantinc un núvol al cor i un
cotó gris a la ment.
Sé que semblo un ximplet quan dic que aquests
últims dies, minuts i segons, fins ara mateix, tenen una certa màgia estranya i
desconcertant, però és que a mi m’agrada sentir-ho amb un aire de màgia inherent
a les vivències viscudes.
La mort de ningú mai serà màgica, però els
records, la unió familiar, els sentiments compartits formen part d’un dol recobert
amb aquest encanteri transparent.
I si parlo de la màgia estranya d’aquests
tèrbols dies que hem viscut, plens d’emocions fins a l’extrem, dins del pesar,
de la tristor, dels nervis i el desconsol, volia ressenyar uns d’aquest moments
embolcallats de tendresa pura.
Vam portar l’Àgatha, la meva filla adulta amb
un trastorn d’autisme sever, a veure la seva tieta a l’hospital i des dels peus
del llit, li oferia unes mirades i uns somriures plaents, tendres, plens de
cotó de sucre...impressionants.
I encara més...inesborrable quan va aproximar-se
més a la vora de la meva germana i li va agafar la mà, en un gest instintiu de
connexió i empatia amb la malaltia de la seva tieta i padrina alhora.
Els presents ens vam quedar sorpresos i
corpresos per aquest gest indeliberat, de tal manera que la meva germana en va fer
esment vàries vegades durant els dies posteriors que va romandre conscient...
Quina sensibilitat i quant d’amor desprès!
Hace pocos días nos dejó mi hermana mayor, un encadenamiento de situaciones duras, tristes y hirientes, por cuanto el diagnóstico y la rapidez en el desenlace fatal dejó a todo el mundo noqueado y con una sensación de bajón a la profundidad del desencanto.
Hemos estado muy cerca de ella.
Hemos visto cómo se iba apagando una vela que
se añadiría a las estrellas del firmamento, de las más parpadeantes.
Hemos sentido el amor y el calor de mucha
gente.
Nos hemos sentido bien tratados, tanto
nosotros como mi hermana, por el personal del hospital de Sant Pau y hago un
agradecimiento desde estas líneas.
Personalmente, mantengo una nube en el corazón
y un algodón gris en la mente.
Sé que parezco un tonto cuando digo que estos
últimos días, minutos y segundos, hasta ahora mismo, tienen cierta magia
extraña y desconcertante, pero es que a mí me gusta sentirlo con un aire de
magia inherente a las vivencias vividas.
La muerte de nadie nunca será mágica, pero los
recuerdos, la unión familiar, los sentimientos compartidos forman parte de un
duelo recubierto con ese hechizo transparente.
Y si hablo de la extraña magia de esos turbios
días que hemos vivido, llenos de emociones hasta el extremo, dentro del pesar,
de la tristeza, de los nervios y el desconsuelo, quería reseñar unos de estos
momentos envueltos de ternura pura.
Llevamos a Àgatha, mi hija adulta con un
trastorno de autismo severo, a ver a su tía en el hospital y desde los pies de
la cama, le ofrecía unas miradas y unas sonrisas placenteras, tiernas, llenas
de algodón de azúcar... impresionantes.
Y aún más... imborrable cuando se aproximó más
al borde de mi hermana y le cogió la mano, en un gesto instintivo de conexión y
empatía con la enfermedad de su tía y madrina a la vez.
Los presentes nos quedamos sorprendidos y
sorprendidos por este gesto indeliberado, de tal modo que mi hermana hizo
mención varias veces durante los días posteriores que permaneció consciente...
¡Qué sensibilidad y cuánto amor desprendido!
7 de jul. 2026
EL MEU CANAL YOUTUBE - MI CANAL YOUTUBE
HOLA AMICS!
AQUEST ÉS EL MEU CANAL YOUTUBE AMB MOLTÍSSIMS SEGUIDORS.
https://www.youtube.com/@gabrielmariaperezfuster7546
La realitat és que es tracta d'un Youtube que em vaig obrir ja fa un temps per poder guardar alguns dels vídeos musicals que enregistro, per tal de no perdre'ls pel camí.
Si voleu entrar i subscriure-us serà un verdader plaer.
https://www.youtube.com/watch?v=2yMCq6AMdAk
Un poc de folk, Blues, Bluesrock, etc.
¡HOLA AMIGOS!
ESTE ES MI CANAL YOUTUBE CON MUCHÍSIMOS SEGUIDORES.
www.youtube.com/channel/UC99Ie80nUrIBbOcJW6p_tcA
La realidad es que se trata de un Youtube que me abrí hace ya un tiempo para poder guardar algunos de los vídeos musicales que grabo, para no perderlos por el camino.
Si queréis entrar y suscribiros será un verdadero placer.
https://www.youtube.com/watch?v=2yMCq6AMdAk
Un poco de folk, Blues, Bluesrock, etc.
18 de nov. 2021
DINS LA MAR GRAN. CONVERSES AMB EL FILL ABSENT - Josep Maria Fuster
Barcelona, novembre 2021
En el meu últim viatge d'aquest estiu passat a Mallorca, mentre feiem un cafè a Manacor, a S'Agrícola, a la plaça de Sa Bassa, amb el meu estimat tiet Pep Fuster, ell va aprofitar l'avinentesa per donar-me el seu darrer llibre, “Dins la mar gran. Converses amb el fill absent” Lleonard Muntaner Ed.
En Josep Maria Fuster és una persona calma, seriosa, sabia, curulla de cultura, amb un gran bon humor, filòsof que ha practicat la docència durant força anys, molt estimat pels qui tenim el plaer de conèixer-lo.
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/autor/josep-maria-fuster/
Malauradament, la tragèdia va fer acte de presència fa catorze anys, quan en un accident de trànsit provocat per un alienat atapeït de drogues i alcohol es va endur per endavant el seu únic fill, -cosí estimat-, Gabriel (en Gabri).
Un accident esfereidor on també va perdre la vida el dessalmat que l'havia provocat.
I un buit... I moltes llàgrimes gastades... I somnis futurs esquinçats...
Uns pares fosos en la foscor, el desangelament, un traspàs que marcava la resta del camí que els quedava i encara els queda per fer.
Passat poc temps després del tràgic accident, en Pep va publicar un llibre meravellós, “Gabriel i la vida” Lleonard Muntaner Ed., on relatava en part l'accident sofert pel seu fill, incidències greus en tramitacions, moltes tristors i una meravellosa catarsi amb en Gabri, amarat de conceptes filosòfics, pensaments profunds, molt reflexius.
“Gabriel i la vida” és un llibre de vida aprofundit per raonaments filosòfics d'alta gradació, un llibre més que recomanable, jo ja l'he llegit tres vegades i ho tornaré a fer de nou ben aviat.
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/gabriel-i-la-vida/
En quant a “Dins la mar gran. Converses amb el fill absent” Lleonard Muntaner Ed., ens tornem a trobar amb un nou tractat d'ensenyament de postulats filosòfics, un conjunt de diàlegs amb el fill perdut sobre aspectes de la vida acompanyat per reflexions filosòfiques contrastades, amb referències als grans filòsofs, tant dels clàssics com dels contemporanis, i els seus raonaments i comparatives amb quotidianitats latents.
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/dins-la-mar-gran-converses-amb-el-fill-absent/
Per a una persona que no s'ha endinsat massa en la pura filosofia com jo, aquest llibre és d'una feracitat de conceptes banyats amb una escriptura clara i amb molta riquesa d'elements literaris, la qual cosa no vol dir fàcilment entenidora, això implica un tornar a rellegir els temes que es van desgranant, per poder-ho abastar amb millor mesura.
Per tant, és un llibre del que es pot aprendre molt en l'aspecte filosòfic i d'experiència en l'evolució de la vida.
Hi ha contrastos entre les religions monoteïstes clàssiques fins arribar al Budisme en forma de percepcions molt positives sobre l'entomar de la realitat de la duresa del viure.
La part final és
bellament feridora: unes reflexions brillants, per no menys que tristes i
colpidores, prosa poètica de qualitat, amb aquell sentiment trencat per la mort
del fill, les paraules de la mare, el temps que es viu marcat amb el vermell de
la sang i el dolor, però amb l'encís de les paraules...
Immens.
Si voleu tenir una acurada lliçó de vida, entrellaçada amb grans raonaments filosòfics, no podeu deixar de llegir-lo.
31 de jul. 2021
UN AMIGO
Yo tuve un amigo,
triste, pero muy divertido.
Siempre irradiaba alegría,
pero empapaba de historias raras su mente.
Muchas veces me decía:
-Yo tendré un globo y un día me iré-
Pasé mucho tiempo sin saber de él,
hasta que un día me encontré a su hermano.
Cuando le pregunté por mi amigo
levantó una mano señalando al cielo
y con un semblante melancólico me dijo:
-Un día cogió un globo y desapareció-
"Derechos reservados"
24 de jul. 2021
SOMRIURES - SONRISAS - SMILES
17 de jul. 2021
A BIRD, A CLOUD
A BIRD, A CLOUD
by Gabriel Maria Pérez
Autism - Autisme – autismo
Blues, Bluesrock
12 de juny 2021
HUNGER AND PETTINESS acoustic version
"HUNGER AND PETTINESS"
By Gabriel Maria Pérez
20 de maig 2021
ME PREGUNTAS ©
"Dedicado a David Martos por hacerme la pregunta"
Y tú me preguntas
cómo me sienta un año más,
y yo te respondo,
más cerca, quizás, de mi mar,
de la orilla deseada
de la playa de la calma,
allà en las islas remotas de mi mente
donde no tenga que soplar angelitos,
ni tenga que acompañar heridas azules
y consiga un descanso despierto, vivo,
pleno de odiseas entre mis galaxias,
esas que he intentado cultivar
en los campos de mis sombras, olvidos,
sueños nunca cumplidos.
Y es que la vida te ata,
te corta, te arrasa,
te quema, te enciende,
te crea tempestades,
te calma, te angustia,
te macera, te pule,
y te deja, constante,
un latido de más,
un paso atrás y otro adelante
y muchos sonrojos,
inequívocos de que la luna
sigue ahí y, tras cientos de versos,
un manto de nubes y soles
en el infinito de todo mi anverso.
DERECHOS RESERVADOS
17 d’abr. 2021
EN LA FOSCOR - EN LA OSCURIDAD
Una altra inevitable nit
terrible,
sense compassió,
per les muralles de la
desesperació,
vaig intentar apaivagar-te,
acariciava les teves galtes,
el teu front,
les espatlles.
La lluna en la distància
i els petits gnoms
jugaven a l'amagatall.
La mama va cridar de lluny
que et deixés,
que tornés al llit
però jo soc tossut,
vaig tornar a estirar-te,
vaig cridar ajuda a l'univers,
-un crit ofegat d'impotència-
i es va fer el silenci,
un silenci profund.
Olorava a victòria,
a pau,
a calma,
i vaig sortir lentament de la
teva cambra,
vaig donar uns passos
amunt i avall de la sala,
gairebé exhaust,
sospirava,
ho havia aconseguit!
I vaig voler estar segur
que així era,
però al girar la vista
em miraves en la foscor.
************************
Otra inevitable noche
terrible,
sin compasión,
por las murallas de la
desesperación,
intenté apaciguar-te,
acariciaba tus mejillas, tu
frente,
tus hombros.
La luna en la distancia
y los pequeños gnomos
jugaban al escondite.
Mamà gritó de lejos
que te dejara,
que volviera a la cama
pero yo soy cabezota,
volví a acostarte,
grité ayuda al universo,
un grito ahogado
de impotencia,
y se hizo el silencio.
Olía a victoria,
a paz,
a calma,
y salí lentamente de tu
habitación,
di unos pasos
arriba y abajo de la sala,
casi exhausto,
suspiraba,
lo había conseguido.
Y quise estar seguro
de que así era,
pero al girar la vista,
me mirabas en la oscuridad.
“Drets reservats – Derechos reservados
6 d’abr. 2021
CASAS TAPIADAS©
Me horroriza
ver las puertas
de las casas tapiadas,
sus ventanas,
inaccesibilidad completa.
¿Qué fue de quien
vivió allá en algún momento?
¿Qué vivencias se
habrán compartido?
Alguien iría a
comprar el pan, otro u otros a trabajar cada día,
quizás una madre
cuidando a sus hijos desde pequeños hasta mayores.
Posiblemente
hasta habría música sonando muchas veces.
Y llantos, penas,
sonrisas, carcajadas o gemidos carnales…
¿Quién sabe?
Pudo haber todo
lo contrario,
pero hubo vida,
movimiento,
unos seres que
respiraban,
amaban,
miraban al cielo,
exclamaban,
rezaban o simplemente,
se recogían al
llegar la noche.
Me horrorizan las
casas tapiadas,
no por temor a espíritus
merodeando,
ni sombras
penetrando en la noche,
pero pienso,
¿podrán aguantar
esas paredes
su interior
vacío?
Quizás sea
parecido a mi silencio interior,
cuando las
sombras se apropian de mi sueño
y no encuentro
explicación
a todas mis
pesadillas.















