27 de set. 2018

CAMPANITAS ©




“Para Sam”

 

Campanitas,

sonrisas amplias,

ojos cariacontecidos,

temor y vida

con luz en tu exterior,

y penumbras y miedos

en tu interior.

 

Brillante,

la lucha te curte

y te abres caminos

entre murallas.

 

Polvo mágico

cae de tus alas

de papel de talco.

 

Risotadas enormes.

 

Me contagias,

nos contagias

y tu luna se pasea

y canta serena

canciones de cuna

para una libélula

de sol y luna.

 

Una fortuna.

 

 

“Derechos reservados”

 

 


21 de set. 2018

COM ES FA DE NIT © - CÓMO CAE LA NOCHE ©

 
"A la Júlia Badal en memòria d'en Miquel Alcón"


Com es fa de nit

abatuda per infinites llàgrimes estelades!

Gotes de malenconia, passions trencades

amb flamarades angoixades...

 

Va morir el meu amor, va morir una part de mi.

 

Trec el cap al balcó

i intento atrapar algun sospir

dels que em vas donar quan estaves,

però ara són sanglots entretallats

per estels de vellut blau.

 

Sense temps per caure més,

la meva nit es torna en dia vermellós

per jaspis en estoigs de tela negra,

perquè vull conservar el teu somriure

i aquest cor que ara batega lluny de mi.

 

Caurà de nou la nit

i els meus somnis dormiran amb els teus,

en una constel·lació en forma de diamant,

forjada en les meves mirades a la nit

que seguirà estelada i viva,

com el teu amor, perenne en el meu interior.

 

***************************************

 

¡Cómo cae la noche

abatida por infinitas lágrimas estrelladas!

Gotas de melancolía, pasiones rotas

con llamaradas angustiadas…

 

Murió mi amor, murió una parte de mí.

 

Me asomo al balcón

e intento atrapar algún suspiro

de los que me diste cuando estabas,

pero ahora son sollozos entrecortados

por cometas de terciopelo azul.

 

Sin tiempo para caer más,

mi noche se torna en día rojizo

por jaspes en estuches de tela negra,

porque quiero conservar tu sonrisa

y ese corazón que ahora palpita lejos de mí.

 

Caerá de nuevo la noche

y mis sueños dormirán junto a los tuyos,

en una constelación en forma de diamante,

forjada en mis miradas a la noche

que seguirá estrellada y viva,

como tu amor, perenne en mi interior.

 

“Drets reservats – Derechos reservados”

 

6 de set. 2018

EL TEMPS JUST © - EL TIEMPO JUSTO ©






Voldria saber

si em queda el temps just

per dir-te com t’estimo…

Poques paraules i un profund respir

mentre plou pau d’estels

amb pau de lluna.

 

Certament,

durant el temps just

que tindré per dir-te que t’estimo…

internament et faré l’amor al detall

i jugaré amb intensitat

amb la tremolor del teu punt g.

 

Aquella nit

serà una nit efervescent.

Ens reunirem amb fades bones

i expiarem vells dimonis,

d’aquells amagats a les profunditats

d’un avern incandescent.

 

Dona’m el temps just,

jo em faré esclau teu

i beurem licors especials

d’alta graduació:

un brindis a l’amor més pur.

 

***************************

 

Quisiera saber

si me queda el tiempo justo

para decirte cuánto te quiero...

Pocas palabras y un profundo respiro

mientras llueve paz de estrellas

con paz de luna.

 

Ciertamente,

durante el tiempo justo

que tendré para decirte que te quiero...

internamente te haré el amor al detalle

y jugaré con intensidad

con el temblor de tu punto g.

 

Aquella noche

será una noche efervescente.

Nos reuniremos con hadas buenas

y expiaremos viejos demonios,

de aquellos escondidos en las profundidades

de un averno incandescente.

 

Dame el tiempo justo,

yo me haré esclavo tuyo

y beberemos licores especiales

de alta graduación:

un brindis al amor más puro.

 

 

“Drets reservats” – “Derechos reservados”