27 de juny 2020

INSOMNI - INSOMNIO (Català/castellano)

Fotografia, Carles Duarte.



M’animo a creure que aquests moments
en què la incertesa em va pel davant,
les roses quedaran obertes sense espines,
mentre els vins de les albades
acabaran d’obrir el jou de nous dies
i nous matins sense pressa.

No vull tenir pressa per agafar-te,
pots anar al davant meu, corre!
però si t’agafo, respecta els meus pètals,
i no els escampis per catifes evanescents
perquè podran esdevenir fulles de tardor
i marbres de làpides de sepultures falses.

Jo mai he volgut ser escollit
per aquells que em creieu persona formal,
potser sigui un rodamón sense escrúpols,
un vividor de l’eix del temps incert,
un degustador de capricis nocturns
o un explorador de tortuositats extremes.

Aquesta matinada,
quan l’insomni em torni a visitar
comptaré els deutes contrets
amb les estrelles de la meva ment.

*****************************

Me animo a creer que estos momentos
en los que la incertidumbre me va por delante,
las rosas quedarán abiertas sin espinas,
mientras los vinos de los amaneceres
acabarán de abrir el yugo de nuevos días
y nuevas mañanas sin premura.

No quiero tener prisa por atraparte,
puedes ir delante mío, ¡Corre!
pero si te cojo, respeta mis pétalos,
y no los esparzas por alfombras evanescentes
porque podrán convertirse en hojas de otoño
y mármoles de lápidas de sepulturas falsas.

Yo nunca he querido ser elegido
por aquellos que me creéis persona formal,
quizás sea un vagabundo sin escrúpulos,
un vividor del eje del tiempo incierto,
un degustador de caprichos nocturnos
o un explorador de vericuetos extremos.

Esta madrugada,
cuando el insomnio me vuelva a visitar,
contaré las deudas contraídas
con las estrellas de mi mente.


“Drets reservats – Derechos reservados”