4 de març 2014

LA GAVINA BLANCA - LA GAVIOTA BLANCA






POEMA GUARDONAT AMB EL SEGON PREMI DEL XIII CONCURS LITERARI DE L’ASS. DE DONANTS DE SANG HOSPITAL DE SANT PAU DE BARCELONA 2014  

El llum apagat,
la taula desendreçada,
els sons a la mini-cadena
i mut d’emocions
l'ordinador mostra un full en blanc,
perquè no et surten les paraules,
tan sols hi ha espais emblanquinats.

La gavina blanca s’apropa,
com vola, com vola la gavina blanca!

I vens tu i només tu
i el full blanc s'omple de paraules
entre els teus petons pausats,
i s’encén una poesia acolorida
amb un brogit melosament serè,
perquè la teva tendra carícia
és sinònim de milers de sentiments.

I la gavina blanca s’allunya,
com vola, com vola la meva gavina blanca!

*********************************
 
POEMA GALARDONADO CON EL SEGUNDO PREMIO DEL XIII CONCURSO LITERARIO DE LA ASS. DE DONANTES DE SANGRE HOSPITAL DE SANT PAU DE BARCELONA 2014
La lámpara apagada,
la mesa desordenada,
los sonidos en la mini-cadena
y mudo de emociones
el ordenador muestra una hoja en blanco,
porque no te salen las palabras,
sólo hay espacios encalados.

La gaviota blanca se acerca,
¡cómo vuela, cómo vuela la gaviota blanca!

Y vienes tú y sólo tú
y la hoja blanca se llena de palabras
entre tus besos pausados​​,
y se enciende una poesía coloreada
con un ruido melosamente sereno,
porque tu tierna caricia
es sinónimo de miles de sentimientos.

Y la gaviota blanca se aleja,
¡cómo vuela, cómo vuela mi gaviota blanca!


22 de febr. 2014

RECITAL A LA LLIBRERIA ONA DE BARCELONA

Divendres passat, una trobada fantàstica  amb uns amics escriptors meravellosos del grup VERSOS .CAT, conduït per en Dani Ruiz-Trillo, dins del cicle “LA POESIA SONA” a la llibreria ONA, al barri de Gràcia de Barcelona:


Va ser una vetllada màgica de la mà d’uns poetes/rapsodes d’una gran qualitat i nivell, però sobretot uns moments on es va sentir com la cultura uneix a les persones.

 Meravellosa Rosa Maria Arrazola que va posar la pell de gallina amb el seus recitats i uns poemes magnífics. 

Fantàstic en Domingo Sánchez Castelló, gran rapsode, gran poeta amb una empenta encomiable. 

Com no, en Dani Ruiz-Trillo, recitant i presentant amb com si ho dugués dins la mateixa pell, moments deliciosos.

I per allí jo, recitant els meus poemes i compartint uns moments de totes totes deliciosos.
  

 Gràcies a la Llibreria ONA, en especial a la Montse, als amics poetes i a tots els que hi vàreu venir.


*******************************************************
  
El pasado viernes, un encuentro fantástico con unos amigos escritores maravillosos del grupo VERSOS . CAT, conducido por Dani Ruiz- Trillo , dentro del ciclo "LA POESÍA SONA " en la librería ONA , en el barrio de Gracia de Barcelona :


Fue una velada mágica de la mano de unos poetas / rapsodas de una gran calidad y nivel , pero sobre todo unos momentos donde se sintió como la cultura une a las personas.

Maravillosa Rosa María Arrazola que puso la piel de gallina con sus recitados y poemas magníficos.

Fantástico Domingo Sánchez Castellón , gran rapsoda , gran poeta con un empuje encomiable.

Como no , Dani Ruiz- Trillo , recitando y presentando como si lo llevara dentro de la misma piel , momentos deliciosos.

Y por allí yo, recitando mis poemas y compartiendo unos momentos absolutamente deliciosos.

Gracias a la Llibrería ONA, en especial a Montse, a los amigos poetas y a todos los que vinisteis.


16 de febr. 2014

UN PROJECTE BEN VIU


Amics
Gràcies a la sensibilitat i tenacitat d’una colla d’amics i grans escriptors s’ha aconseguit que el PROJECTE ÀGATHA estigui ben viu, en boca de moltíssima gent i que la sensibilització altruista sobre l’autisme estigui a punt de cicatritzar amb el poemari “AUTISME: TRENQUEM EL  SILENCI AMB POESIA”.
Anem endavant i encara anirem més lluny!
Gràcies a tots els participants que d’una manera o altra han ajudat a farcir i farceixen aquest poemari d’altíssim nivell que sortirà a la venda a principis d’abril.
Uns links,
al facebook: 
a TV3:
al Web de la Marta Pérez i Sierra:  
http://www.martaperezsierra.com/projecte-agatha/
al web de l’Eduard Miró Saladrigas:

10 de febr. 2014

EN ELS TEUS ULLS - EN TUS OJOS




En els teus preciosos ulls foscos
esquinçats per la llum intensa del matí,
em va semblar veure
dues llunes d'atzabeja envoltades de neu pura,
com l’àuria que cobreix de setí
els dies que de la tardor convergeixen al blanc hivern.

Ulls delicats, teranyines de seda,
neta i delicada peça aigualida
amb llagrimetes de tendresa.

És la teva mirada,
hiverns de silencis permanents,
estius de silencis cadenciosos.
Com somnis solcant cels misteriosos,
com miralls d'una ànima sempre silent.


***********************************


En tus preciosos ojos oscuros
rasgados por la luz intensa de la mañana
me pareció ver
dos lunas de azabache rodeadas de nieve pura,
como el áurea que cubre de satén
los días que del otoño convergen al blanco invierno.

Ojos delicados, telarañas de seda,
limpia y delicada prenda aguada
con lagrimitas de ternura.

Es tu mirada,
inviernos de silencios permanentes,
veranos de silencios cadenciosos.
Como sueños surcando cielos misteriosos,
como espejos de un alma siempre silente.

  
Barcelona 10 de febrer 2014 


3 de febr. 2014

ONADES DE SILENCI - OLAS DE SILENCIO





Aquí les aigües estan encalmades.
No hi ha més que els anells de la solfa
omplint l’ambient de mediterraneïtat.
Són onades de silenci empeses per la guitarra...
Onades de silenci.

Ara mateix no et necessito al meu voltant,
més aviat m’amanseix no tenir-te a prop.
Però no vol dir que no t’estimi, tan sols
són onades de silenci empeses per la guitarra...
Onades de silenci.

Quan acabi la tonada, tornaran els sentits
a reunir-se amb si mateixos, i la soledat
es tornarà en ceps de sentiments, però encara
són onades de silenci empeses per la guitarra...
Onades de silenci.

I hauran estat uns moments de soledat
–divina soledat-
acompanyats pel sonar d’una vella guitarra clàssica.


**********************************************

Aquí las aguas están calmas.
No hay más que los anillos de la solfa
Llenando el ambiente de mediterraneidad.
Son olas de silencio empujadas por la guitarra ...
Olas de silencio.

Ahora mismo no te necesito a mi alrededor,
más bien me amansa no tenerte cerca.
Pero no quiere decir que no te quiera, tan sólo
son olas de silencio empujadas por la guitarra ...
Olas de silencio.

Cuando acabe la canción, volverán los sentidos
a reunirse consigo mismos, y la soledad
se volverá en cepas de sentimientos, pero aún
son olas de silencio empujadas por la guitarra ...
Olas de silencio.

Y habrán sido unos momentos de soledad
-divina soledad-
acompañados por el sonar de una vieja guitarra clásica.








27 de gen. 2014

MALPARITS - MALNACIDOS






De refotuts malparits
N’està ple aquest món
De malparits que se te’n foten
De refotuts espècimens
que només se’n foten de nosaltres.

Hem de viure per aniquilar-los
Aquests éssers antinatura
Hem de lluitar per esborrar-los
Esborrar-los sense sang
però a sang freda, exterminar-los.

Sense feina, sostre, ni futur
N’està ben ple aquest món
De malparits que tot ho esguerren.
De refotuts que només viuen
de corrompre el que manegen.

Però som molts per lluitar,
Som molts per cridar
I som molts per rebel·lar-nos
Contra la colla d’indecents
Que ens està fent malbé la vida,


*******************************************

De rejodidos malnacidos
Está lleno este mundo
De malnacidos que se te joden
De rejodidos especímenes
que sólo se ríen de nosotros.

Tenemos que vivir para aniquilarlos
Estos seres antinatura
Debemos luchar para borrarlos
Borrarlos sin sangre
pero a sangre fría, exterminarlos.

Sin trabajo, techo, ni futuro,
Está lleno este mundo
De malnacidos que todo lo estropean.
De rejodidos que sólo viven
de corromper lo que manejan.

Pero somos muchos para luchar,
Somos muchos para gritar
Y somos muchos para rebelarnos
Contra la pandilla de indecentes
Que nos está dañando la vida.




22 de gen. 2014

TENEBRES - TINIEBLAS





La nit es torna fornida i els somnis foscos,
ombres sinistres remodelen la corona horària
del rellotge reblanit pel pas dels minuts,
sense el tic-tac lleva sons de l'estança silent.

Però els minuts, els segons, els instants
fan porucs els pensaments que no s'adormen,
i no s'acluquen els ulls de l'insomne:
romanen, simplement, arrufats i vidriosos ...

Saps?

Hi ha nits i dies:
dies amb llunes i nits amb sols.

Jo ara tinc nits amb eclipsis de sol:
ni llums, ni ombres

… Tenebres.

*********************************


La noche se vuelve fornida y los sueños oscuros,
sombras siniestras remodelan la corona horaria
del reloj reblandecido por el paso de los minutos,
sin el tictac quita sueños de la estancia silente.

Pero los minutos, los segundos, los instantes
hacen cobardes los pensamientos que no duermen,
y no se cierran los ojos del insomne​​:
permanecen, simplemente, contraídos y vidriosos ...

Sabes?

Hay noches y días:
días con lunas y noches con soles.

Yo ahora tengo noches con eclipses de sol:
ni luces, ni sombras

... Tinieblas.


18 de gen. 2014

IN MEMORIAM


  + 
         RICARD PÉREZ A.   
19 01 2008


Ell fou tot un Senyor
senzill i agradable
divertit i entusiasta
generós i entranyable
emotiu i orgullós
honrat, honest
efusiu, devot
fidel i sincer.

I el pas dels anys
no ha esborrat ni un bri
de qualsevol instant
de la seva vida entre nosaltres.

... Se't troba molt a faltar.

***********************************************

Él fue todo un Señor
sencillo y agradable
divertido y entusiasta
generoso y entrañable
emotivo y orgulloso
honrado, honesto
efusivo, devoto
fiel y sincero.

Y el paso de los años
no ha borrado ni una brizna
de cualquier instante
de su vida entre nosotros.

... Se te echa mucho de menos.



12 de gen. 2014

ARA ÉS DE DIA - AHORA ES DE DÍA



Ara és de dia;
de dia clar i nítid.
Per les escletxes de la finestra
la llum s’escola tímidament,
com els teus sospirs

... De la nit passada.

***************************


Ahora es de día;
de día claro y nítido.
Por las rendijas de la ventana
la luz se cuela tímidamente,
como tus suspiros

... De la noche pasada.



Barcelona 12 gener 2014



9 de gen. 2014

MESTRA D'IDIOMES - PROFESORA DE IDIOMAS



Amics.
A casa meva hi ha una mestra d’idiomes excepcional per a classes particulars, escoles, instituts, acadèmies, traduccions, amb un currículum impressionant.
O sia que, com m’imagino que pot ser del vostre interès, us deixo el següent e-mail on poder adreçar-vos:



********************************************************

Amigos.
En mi casa hay una profesora de idiomas excepcional para clases particulares, escuelas, institutos, academias, traducciones, con un curriculum impresionante.
O sea que, como me imagino que puede ser de vuestro interés, os dejo el siguiente e-mail donde poder dirigiros:


4 de gen. 2014

FUMS I BOIRES - HUMOS Y NIEBLAS




Al bar de la cantonada
ja no queda fum groguenc
perquè és a fora on es barreja
i les boires sempre hi són,
tant de dia com de nit,
les boires sempre hi són.

Quan passejo per la vorera
el fum de les cigarretes
es fa esquiu al meu caminar
i les boires sempre hi són,
tant de dia com de nit,
les boires sempre hi són.

A casa el fum de les hores,
-aquelles en soledat divina-
només apareix de matinada
i les boires sempre hi són,
tant de dia com de nit,
les boires sempre hi són.

Els fums de les teves carícies,
gratificants, dolces, suaus,
fan tots els malsons esquius
i les boires sempre hi són,
tant de dia com de nit,
les boires sempre hi són.

Tant de dia com de nit,
fums eteris i paraules mudes,
sentiments fugissers, insomnes...
i les boires es dissipen, només,
amb un buf de la teva llum,
sí, amb un buf de la teva llum.


***********************************************


En el bar de la esquina
ya no queda humo amarillento
porque es fuera donde se mezcla
y las nieblas siempre están,
tanto de día como de noche,
las nieblas siempre están.

Cuando paseo por la acera
el humo de los cigarrillos
se hace esquivo a mi caminar
y las nieblas siempre están,
tanto de día como de noche,
las nieblas siempre están.

En casa el humo de las horas,
-aquellas en soledad divina-
sólo aparece de madrugada
y las nieblas siempre están,
tanto de día como de noche,
las nieblas siempre están.

Los humos de tus caricias,
gratificantes, dulces, suaves,
hacen todas las pesadillas esquivas
y las nieblas siempre están,
tanto de día como de noche,
las nieblas siempre están.

Tanto de día como de noche,
humos etéreos y palabras mudas,
sentimientos fugaces, insomnes ...
y las nieblas se disipan, sólo,
con un soplo de tu luz,
sí, con un soplo de tu luz.



Barcelona, 4 gener 2014



27 de des. 2013

M'AGRADA - ME GUSTA




M'agrada agafar amb tota la mà
la tassa calenta del primer te del dia.
M'agrada anar sol per la carretera
escoltant música i pensar en soledat.
M'agrada sentir la carícia del fred del mati
al meu rostre mig entumit per la son.
M'agrada entrar a l'oficina encara freda
per l'embat del vent del cap de setmana.
M'agraden les hores en què el silenci
s'escampa de nit arreu de tota la casa.
M'agrada prendre la cerveseta freda
dels caps de setmana, amb o sense futbol.
M'agrada llegir poemes abans de dormir
dels llibres amuntegats a la tauleta de nit.
M'agrada trobar-me amb els vells amics
que són el regal que sempre perdura.
M'agrada fer un whisky amb ells i recordar
vells moments remullats amb fums especials.
M'agrada la teva carícia suau a la meva mà
quan estic concentrat escrivint a l'habitació.
M'agrades tu com la fada de la meva vida
que em refredes els mal averanys quotidians.
M'agrada arribar a casa després de la feina
i veure't venir d'entre les ombres del rebedor.
M'agrada trobar-te cada dia a l'ordinador
malgrat el consell de no estar-s'hi massa estona.
M'agrada trobar-te ajaguda al llit
llegint novel·les o xatejant amb el mòbil.
M'agrada posar l'aparell de música
i omplir tots els racons de ritmes o melodies.
M'agraden Zappa, Young, Dylan, Morrison,
Ryan, Wemba, N'dour, Chieftains i molts més.
M'agraden Metheny, Ella, Coltrane, Chet Baker,
Miles, Grappelli, Carlton, Getz i molts més.
M'agraden l'Ovidi, el Quico, l'Hernàez, el Sisa
Pau Riba, Bibiloni, en Toti i molts més.
M'agrada estimar la meva terra, lluitar per ella,
defensar el meu idioma i revoltar-me.
M'agrada la meva illa estimada i enyorada,
amb les seves aromes, totes les seves essències.
M'agrada sentir-te tocar el piano com de petit,
tants clàssics que han passat per les teves mans!
M'agrada el teu mirar menut, els teus “mama”,
la teva carona menuda i aquests peuets menudets.
M'agrada veure't saltar i corretejar sense mesura,
les teves ulleretes i la teva veueta melindrosa.
M'agrada saber-te de ben a prop, dia rere dia,
any rere any, el teu esperit sempre és amb nosaltres.
M'agrada la teva innocència d'infant trapella
que sempre sobresurt amb un joguinejar incansable.
M'agrada el teu posat d'adolescent en rebel·lia
mentre desprens una sensibilitat recoberta de gosadia.
M'agrada sensibilitzar sobre el trastorn autista
i poder trencar el seu silenci amb poesia.
M'agrada els que creuen en Déu, els ateus,
els que professen la seva religió sense violència.
M'agrada el cel blau ras i insonor, calm,
perquè és perfil del  meu desig d'harmonia.
M'agrada poder arrencar-te més d'un somriure,
com una altra lluita diària, un plaer instintiu.
M'agrada aquesta oloreta del cafè recent fet
que perfuma l'ambient amb una fragància exquisida.
M'agrada aquesta olor del pa torrat de bon mati
que t'obre la gana i et fa anar a taula a corre-cuita.
M'agrada observar les canyes dels pescadors
i fixar-me si es mouen quan han picat l'ham.
M'agrada el passeig de nits solitàries vora la mar
i escoltar el batec de les onades a les roques.
M'agrada el piular de les orenetes
al despertar els matins de primavera clara.
M'agrada la gent que malgrat la misèria
et regala un somriure, una cançó, un ball.
M'agrada qui pren consciència de les desgràcies
i fa front comú per ajudar els necessitats.
M'agrada plantar-li cara a tants fills de puta
que et roben i s'enriuen dient-te el que et robaran.
M'agraden els amics de l'altra banda de l’oceà
que et llegeixen i encoratgen a continuar escrivint.
M'agraden els amics que tenen un altre idioma
volen llegir amb el meu i t'agraeixen la traducció.
M'agrada poder enviar a la merda infinita
a aquells que es fan els teus amics i et traeixen.
M'agrada poder opinar, escoltar i criticar
i que m'opinin, m'escoltin i ser criticat.
M'agrada el món enrarit on m'ha tocat viure
i tu, ell i aquell de més enllà, sense menyspreus.
M'agraden les amigues i els amics homosexuals
perquè tenen una gran sensibilitat especial.
M'agrada passejar pel casc antic de la meva ciutat
i sentir-me vianant d'antigues èpoques passades.
M'agraden la pau, el silenci buit, la llum tènue.

Sí...
     això m'agrada...
                       i m'agraden, encara, moltes coses més...


*****************************************************************


Me gusta coger con toda la mano
la taza caliente del primer té del día.
Me gusta ir solo por la carretera
escuchando música y pensar en soledad.
Me gusta sentir la caricia del frío de la mañana
en mi rostro medio entumecido por el sueño.
Me gusta entrar en la oficina todavía fría
por el embate del frío del fin de semana.
Me gustan las horas en que el silencio
se esparce de noche por toda la casa.
Me gusta tomar la cervecita fría
los fines de semana, con o sin fútbol.
Me gusta leer poemas antes de dormir
de los libros amontonados en la mesilla de noche.
Me gusta encontrarme con los viejos amigos
que son el regalo que siempre perdura.
Me gusta tomar un whisky con ellos i recordar
viejos momentos remojados con humos especiales.
Me gusta tu caricia suave en mi mano
cuando estoy concentrado escribiendo en la habitación.
Me gustas tú como el hada de mi vida
que me enfrías los malos augurios cotidianos.
Me gusta llegar a casa después del trabajo
y verte venir de entre las sombras del recibidor.
Me gusta encontrarte cada día en el ordenador
a pesar del consejo de no estar demasiado tiempo.
Me gusta encontrarte recostada en la cama
leyendo novelas o chateando con el móvil.
Me gusta poner el aparato de música
y llenar todos los rincones de ritmos o melodías.
Me gustan Zappa, Young, Dylan, Morrison,
Ryan, Wemba, N'Dour, Chieftains y muchos más.
Me gustan Metheny, Ella, Coltrane, Chet Baker,
Miles, Grappelli, Carlton, Getz y muchos más.
Me gustan Ovidi, Quico, Hernáez, Sisa,
Pau Riba, Bibiloni, Toti y muchos más.
Me gusta amar mi tierra, luchar por ella,
defender mi idioma y rebelarme.
Me gusta mi isla querida y añorada,
con sus aromas, todas sus esencias.
Me gusta oírte tocar el piano como de pequeño,
¡tantos clásicos que han pasado por tus manos!
Me gusta tu mirar pequeño, tus "mama",
tu carita pequeña y estos pies menuditos.
Me gusta verte saltar y corretear sin mesura,
tus gafitas y tu vocecita azucarada.
Me gusta saberte de cerca, día tras día,
año tras año, tu espíritu siempre está con nosotros.
Me gusta tu inocencia de niño travieso
que siempre sobresale con un juguetear incansable.
Me gusta tu postura de adolescente en rebeldía
mientras desprendes una sensibilidad llena de osadía.
Me gusta sensibilizar sobre el trastorno autista
y poder romper su silencio con poesía.
Me gustan los que creen en Dios, los ateos,
los que profesan su religión sin violencia.
Me gusta el cielo azul raso y insonoro, calmo,
porque es perfil de mi deseo de armonía.
Me gusta poder arrancarte más de una sonrisa,
como otra lucha diaria, una placer instintivo.
Me gusta este aroma del café recién hecho
que perfuma el ambiente con una fragancia exquisita.
Me gusta este olor del pan tostado de buena mañana
que abre el apetito y te hace ir a la mesa a toda prisa.
Me gusta observar las cañas de los pescadores
y fijarme si se mueven cuando han picado el anzuelo.
Me gusta el paseo de noches solitarias junto al mar
y escuchar el batir de las olas en las rocas.
Me gusta el piar de las golondrinas
al despertar por las mañanas de primavera clara.
Me gusta la gente que a pesar de la miseria
te regala una sonrisa, una canción, un baile.
Me gusta quien toma conciencia de las desgracias
y hace frente común para ayudar a los necesitados.
Me gusta hacerle frente a tantos hijos de puta
que te roban y se mofan diciéndote lo que te robarán.
Me gustan los amigos del otro lado del océano
que te leen y animan a seguir escribiendo.
Me gustan los amigos que tienen otro idioma,
quieren leer el tuyo y te agradecen su traducción.
Me gusta poder enviar a la mierda infinita
aquellos que se hacen tus amigos y te traicionan.
Me gusta poder opinar, escuchar y criticar
y que me opinen, me escuchen y ser criticado.
Me gusta el mundo enrarecido donde me ha tocado vivir
y tú, él y aquel de más allá, sin desprecios.
Me gustan las amigas y los amigos homosexuales
porque tienen una gran sensibilidad especial.
Me gusta pasear por el casco antiguo de mi ciudad
y sentirme peatón de antiguas épocas pasadas.
Me gusta la paz, el silencio vacío, la luz tenue.

Sí ...
     esto me gusta ...
                       y me gustan, aun, muchas cosas más ...




Barcelona, 27 desembre 2013




15 de des. 2013

CEL RAS - CIELO RASO







                                                 https://www.facebook.com/projecte.agatha

Obro el full
mai finit
de l’amor exquisit
que em deflagra
la teva dolçor melosa.

Aquesta dolçor
és el que el meu cor recull
ple de calfreds setinats
del teu cel ras ensucrat.

***************************************


Abro la hoja
nunca finita
del amor exquisito
que me deflagra
tu dulzura melosa.

Esta dulzura
es lo que mi corazón recoge
lleno de escalofríos satinados
de tu cielo raso azucarado.



Barcelona 14 desembre 2013




5 de des. 2013

FLOCS DE NATURA ARDENT - COPOS DE NATURALEZA ARDIENTE







M’he treballat la teva pell
amb petjades menudes
del meu inconsistent inconscient,
perquè volia embadalir
amb els sotracs dels teus perfums:
els de nits d’espelmes enceses
com els de mars d’aigües calentes,
i volia inundar el teu ésser
tan fornit d’encens deliciosos.

Però crec que mai no aconseguiré
libar-te amb tot el caliu
que una flor tan tendra atrau,
immensa i furtiva,
perquè ets com una corol·la perfumada,
ben fràgil i bella,
com per arrencar-te els pètals de colors
i llençar-los al vent per fer-ne floquets
de natura ardent.

***************************************************************


Me he trabajado tu piel
con huellas pequeñas
de mi inconsistente inconsciente,
porque quería embelesarme
con las sacudidas de tus perfumes,
los de noches de velas encendidas
como los de mares de aguas calientes;
y quería inundar tu ser
tan lleno de inciensos deliciosos.

Pero creo que nunca conseguiré
libarte con todo el calor
que una flor tan tierna atrae,
-inmensa y furtiva-
porque eres como una corola perfumada,
-bien frágil y bella-
como para arrancarte los pétalos de colores
y lanzarlos al viento para hacer copos
de naturaleza ardiente.