25 de jul. 2026

ÀGATHA I LA SEVA SENSIBILITAT (Àgatha y su sensibilidad)

Fa pocs dies ens va deixar la meva germana gran, un encadenament de situacions dures, tristes i feridores, per quant el diagnòstic i la rapidesa en el desenllaç fatal va deixar a tothom noquejat i amb una sensació de davallada a la profunditat del desencís.

Hem estat ben a prop d’ella.

Hem vist com s’anava apagant una espelma que s’afegiria a les estrelles del firmament, de les més parpellejants.

Hem sentit l’amor i l’escalfor de molta gent.

Ens hem sentit ben tractats, tant nosaltres com la meva germana, per el personal de l’hospital de Sant Pau i faig un agraïment des d’aquestes línies.

Personalment, mantinc un núvol al cor i un cotó gris a la ment.

Sé que semblo un ximplet quan dic que aquests últims dies, minuts i segons, fins ara mateix, tenen una certa màgia estranya i desconcertant, però és que a mi m’agrada sentir-ho amb un aire de màgia inherent a les vivències viscudes.

La mort de ningú mai serà màgica, però els records, la unió familiar, els sentiments compartits formen part d’un dol recobert amb aquest encanteri transparent.

I si parlo de la màgia estranya d’aquests tèrbols dies que hem viscut, plens d’emocions fins a l’extrem, dins del pesar, de la tristor, dels nervis i el desconsol, volia ressenyar uns d’aquest moments embolcallats de tendresa pura.

Vam portar l’Àgatha, la meva filla adulta amb un trastorn d’autisme sever, a veure la seva tieta a l’hospital i des dels peus del llit, li oferia unes mirades i uns somriures plaents, tendres, plens de cotó de sucre...impressionants.

I encara més...inesborrable quan va aproximar-se més a la vora de la meva germana i li va agafar la mà, en un gest instintiu de connexió i empatia amb la malaltia de la seva tieta i padrina alhora.

Els presents ens vam quedar sorpresos i corpresos per aquest gest indeliberat, de tal manera que la meva germana en va fer esment vàries vegades durant els dies posteriors que va romandre conscient...

Quina sensibilitat i quant d’amor desprès!

 


Hace pocos días nos dejó mi hermana mayor, un encadenamiento de situaciones duras, tristes y hirientes, por cuanto el diagnóstico y la rapidez en el desenlace fatal dejó a todo el mundo noqueado y con una sensación de bajón a la profundidad del desencanto.

Hemos estado muy cerca de ella.

Hemos visto cómo se iba apagando una vela que se añadiría a las estrellas del firmamento, de las más parpadeantes.

Hemos sentido el amor y el calor de mucha gente.

Nos hemos sentido bien tratados, tanto nosotros como mi hermana, por el personal del hospital de Sant Pau y hago un agradecimiento desde estas líneas.

Personalmente, mantengo una nube en el corazón y un algodón gris en la mente.

Sé que parezco un tonto cuando digo que estos últimos días, minutos y segundos, hasta ahora mismo, tienen cierta magia extraña y desconcertante, pero es que a mí me gusta sentirlo con un aire de magia inherente a las vivencias vividas.

La muerte de nadie nunca será mágica, pero los recuerdos, la unión familiar, los sentimientos compartidos forman parte de un duelo recubierto con ese hechizo transparente.

Y si hablo de la extraña magia de esos turbios días que hemos vivido, llenos de emociones hasta el extremo, dentro del pesar, de la tristeza, de los nervios y el desconsuelo, quería reseñar unos de estos momentos envueltos de ternura pura.

Llevamos a Àgatha, mi hija adulta con un trastorno de autismo severo, a ver a su tía en el hospital y desde los pies de la cama, le ofrecía unas miradas y unas sonrisas placenteras, tiernas, llenas de algodón de azúcar... impresionantes.

Y aún más... imborrable cuando se aproximó más al borde de mi hermana y le cogió la mano, en un gesto instintivo de conexión y empatía con la enfermedad de su tía y madrina a la vez.

Los presentes nos quedamos sorprendidos y sorprendidos por este gesto indeliberado, de tal modo que mi hermana hizo mención varias veces durante los días posteriores que permaneció consciente...

¡Qué sensibilidad y cuánto amor desprendido!

7 de jul. 2026

EL MEU CANAL YOUTUBE - MI CANAL YOUTUBE

HOLA AMICS!

AQUEST ÉS EL MEU CANAL YOUTUBE AMB MOLTÍSSIMS SEGUIDORS.

https://www.youtube.com/@gabrielmariaperezfuster7546

La realitat és que es tracta d'un Youtube que em vaig obrir ja fa un temps per poder guardar alguns dels vídeos musicals que enregistro, per tal de no perdre'ls pel camí.

Si voleu entrar i subscriure-us serà un verdader plaer.

https://www.youtube.com/watch?v=2yMCq6AMdAk

Un poc de folk, Blues, Bluesrock, etc.



¡HOLA AMIGOS!

ESTE ES MI CANAL YOUTUBE CON MUCHÍSIMOS SEGUIDORES.

www.youtube.com/channel/UC99Ie80nUrIBbOcJW6p_tcA

La realidad es que se trata de un Youtube que me abrí hace ya un tiempo para poder guardar algunos de los vídeos musicales que grabo, para no perderlos por el camino.

Si queréis entrar y suscribiros será un verdadero placer.

https://www.youtube.com/watch?v=2yMCq6AMdAk

Un poco de folk, Blues, Bluesrock, etc.