Blog d'en Gabriel Maria Pérez Fuster, on hi trobareu els seus escrits i més i més...
8 d’ag. 2026
ÀGATHA I LES SEVES REACCIONS - Àgatha y sus reacciones
3 d’ag. 2026
I WOULD PAY
1 d’ag. 2026
POBLE DE PEDRA - Pueblo de piedra
Em captiven aquestes pedres que mantenen
ferms
els fonaments de les cases, ben antigues, del
poble,
un poble de pessebre on només hi falten les
figures.
Però les figures d'un pessebre són
fugaces,
duren uns pocs dies, en canvi, el poble té anys
i anys,
i moltes de les cases són recers serens,
flegmàtics,
amb segles a l'esquena, relíquies dels temps
passats,
on els hereus, enorgullits per l'herència rebuda,
d'allò que hagués pogut haver quedat
abandonat,
n'han fet un indret únic, bell, envejós i
admirable.
****************************************
Me cautivan estas piedras que mantienen firmes
los cimientos de las casas, muy antiguas, del pueblo,
un pueblo de belén donde sólo faltan las figuras.
Pero las figuras de un pesebre son fugaces,
duran unos pocos días, en cambio, el pueblo tiene años y años,
y muchas de las casas son cobijos serenos, flemáticos,
con siglos a sus espaldas, reliquias de los tiempos pasados,
donde los herederos, enorgullecidos por la herencia recibida,
de lo que hubiera podido haber quedado abandonado,
han hecho un lugar único, bello, envidioso y admirable.
25 de jul. 2026
ÀGATHA I LA SEVA SENSIBILITAT (Àgatha y su sensibilidad)
Fa pocs dies ens va deixar la meva germana gran, un encadenament de situacions dures, tristes i feridores, per quant el diagnòstic i la rapidesa en el desenllaç fatal va deixar a tothom noquejat i amb una sensació de davallada a la profunditat del desencís.
Hem estat ben a prop d’ella.
Hem vist com s’anava apagant una espelma que s’afegiria
a les estrelles del firmament, de les més parpellejants.
Hem sentit l’amor i l’escalfor de molta gent.
Ens hem sentit ben tractats, tant nosaltres
com la meva germana, per el personal de l’hospital de Sant Pau i faig un agraïment
des d’aquestes línies.
Personalment, mantinc un núvol al cor i un
cotó gris a la ment.
Sé que semblo un ximplet quan dic que aquests
últims dies, minuts i segons, fins ara mateix, tenen una certa màgia estranya i
desconcertant, però és que a mi m’agrada sentir-ho amb un aire de màgia inherent
a les vivències viscudes.
La mort de ningú mai serà màgica, però els
records, la unió familiar, els sentiments compartits formen part d’un dol recobert
amb aquest encanteri transparent.
I si parlo de la màgia estranya d’aquests
tèrbols dies que hem viscut, plens d’emocions fins a l’extrem, dins del pesar,
de la tristor, dels nervis i el desconsol, volia ressenyar uns d’aquest moments
embolcallats de tendresa pura.
Vam portar l’Àgatha, la meva filla adulta amb
un trastorn d’autisme sever, a veure la seva tieta a l’hospital i des dels peus
del llit, li oferia unes mirades i uns somriures plaents, tendres, plens de
cotó de sucre...impressionants.
I encara més...inesborrable quan va aproximar-se
més a la vora de la meva germana i li va agafar la mà, en un gest instintiu de
connexió i empatia amb la malaltia de la seva tieta i padrina alhora.
Els presents ens vam quedar sorpresos i
corpresos per aquest gest indeliberat, de tal manera que la meva germana en va fer
esment vàries vegades durant els dies posteriors que va romandre conscient...
Quina sensibilitat i quant d’amor desprès!
Hace pocos días nos dejó mi hermana mayor, un encadenamiento de situaciones duras, tristes y hirientes, por cuanto el diagnóstico y la rapidez en el desenlace fatal dejó a todo el mundo noqueado y con una sensación de bajón a la profundidad del desencanto.
Hemos estado muy cerca de ella.
Hemos visto cómo se iba apagando una vela que
se añadiría a las estrellas del firmamento, de las más parpadeantes.
Hemos sentido el amor y el calor de mucha
gente.
Nos hemos sentido bien tratados, tanto
nosotros como mi hermana, por el personal del hospital de Sant Pau y hago un
agradecimiento desde estas líneas.
Personalmente, mantengo una nube en el corazón
y un algodón gris en la mente.
Sé que parezco un tonto cuando digo que estos
últimos días, minutos y segundos, hasta ahora mismo, tienen cierta magia
extraña y desconcertante, pero es que a mí me gusta sentirlo con un aire de
magia inherente a las vivencias vividas.
La muerte de nadie nunca será mágica, pero los
recuerdos, la unión familiar, los sentimientos compartidos forman parte de un
duelo recubierto con ese hechizo transparente.
Y si hablo de la extraña magia de esos turbios
días que hemos vivido, llenos de emociones hasta el extremo, dentro del pesar,
de la tristeza, de los nervios y el desconsuelo, quería reseñar unos de estos
momentos envueltos de ternura pura.
Llevamos a Àgatha, mi hija adulta con un
trastorno de autismo severo, a ver a su tía en el hospital y desde los pies de
la cama, le ofrecía unas miradas y unas sonrisas placenteras, tiernas, llenas
de algodón de azúcar... impresionantes.
Y aún más... imborrable cuando se aproximó más
al borde de mi hermana y le cogió la mano, en un gesto instintivo de conexión y
empatía con la enfermedad de su tía y madrina a la vez.
Los presentes nos quedamos sorprendidos y
sorprendidos por este gesto indeliberado, de tal modo que mi hermana hizo
mención varias veces durante los días posteriores que permaneció consciente...
¡Qué sensibilidad y cuánto amor desprendido!
7 de jul. 2026
EL MEU CANAL YOUTUBE - MI CANAL YOUTUBE
HOLA AMICS!
AQUEST ÉS EL MEU CANAL YOUTUBE AMB MOLTÍSSIMS SEGUIDORS.
https://www.youtube.com/@gabrielmariaperezfuster7546
La realitat és que es tracta d'un Youtube que em vaig obrir ja fa un temps per poder guardar alguns dels vídeos musicals que enregistro, per tal de no perdre'ls pel camí.
Si voleu entrar i subscriure-us serà un verdader plaer.
https://www.youtube.com/watch?v=2yMCq6AMdAk
Un poc de folk, Blues, Bluesrock, etc.
¡HOLA AMIGOS!
ESTE ES MI CANAL YOUTUBE CON MUCHÍSIMOS SEGUIDORES.
www.youtube.com/channel/UC99Ie80nUrIBbOcJW6p_tcA
La realidad es que se trata de un Youtube que me abrí hace ya un tiempo para poder guardar algunos de los vídeos musicales que grabo, para no perderlos por el camino.
Si queréis entrar y suscribiros será un verdadero placer.
https://www.youtube.com/watch?v=2yMCq6AMdAk
Un poco de folk, Blues, Bluesrock, etc.



