Amb quatre pels de
barba,
els cabells ben
llargs
i un parell de xines
a la butxaca,
anava a "La
Bruixa" a veure els amics
i entre fums i
tràngols de cervesa,
-amb l'argot del joves
d'aquells temps-
pensàvem en
empassar-nos el món
o si se'ns estava empassant
ell a nosaltres.
Històries de cavalls
desbocats,
ulls cansats i de
vidre,
amors que esdevingueren
platònics,
tristesa, depressions
i emocions,
-una muntanya massa
coll amunt-
sabates de somiatruites
distret,
amb Crosby, Stills,
Nash and Young
i tota una colònia
d'alta gradació.
Anàvem de la Catedral
a la Plaça del Rei,
del Carrer de la
Cadena
als croissants del
carrer de Sant Pau,
mig gats i una mica
fumats
rèiem i ens confoníem
entre bandes nocturnes
i albades a la
Sagrada Família.
L'arribada a
casa
i caure fos al
llit,
amb un despertar ranci
unes quantes hores
després,
anar a casa dels vells
a dinar
i escoltar el pare
renegar
de la meva pudor nicotínica
i insomne,
la d’un rodamon de
nits perilloses.
Vaig perdre amics pel
camí
i en vaig trobar
d'altres perennes,
amb grans moments
sense fre,
alguns màgics i
inesborrables,
altres dements i sense
sentit,
fins que va tocar
aprendre a fugir.
I em vaig escapolir
lluny, ben lluny.
Les ombres s’esvaïren,
la ment va créixer,
la vida il·luminada,
el rostre content,
la gent clara i
riallera
i una aigua dolça amb
tu.
No oblidaré els vells
temps,
m'han fet adult, amb
experiència,
m'han enfortit, m'han
donat empenta
i m'han ajudat a
enfrontar-me al dia a dia,
amb el cor
cansat,
... però amb els ulls
ben oberts.
*************************************
Con cuatro pelos de barba,
el cabello bien largo
y un par de chinas en el bolsillo,
iba a "La Bruixa" a ver a los amigos
y entre humos y tragos de cerveza,
-con la jerga de los jóvenes de aquellos tiempos-
pensábamos en tragarnos el mundo
o si se nos estaba tragando él a nosotros.
Historias de caballos desbocados,
ojos cansados y de vidrio,
amores que se convirtieron platónicos,
tristeza, depresiones y emociones,
-una montaña demasiado cuesta arriba-
zapatos de soñador distraído,
con Crosby, Stills, Nash and Young
y toda una colonia de alta gradación.
Íbamos de la Catedral
a la Plaza del Rey,
de la calle de la Cadena
a los croissants de la calle de Sant Pau,
medio borrachos y algo fumados,
reíamos y nos confundíamos
entre bandas nocturnas
y amaneceres en la Sagrada Família.
La llegada a casa
y dejarse caer en la cama,
con un despertar rancio
unas horas después,
ir a casa de los viejos a comer
y escuchar a papá renegar
de mi peste nicotínica e insomne,
la de un vagabundo de noches peligrosas.
Perdí amigos por el camino
y encontré otros perennes,
con grandes momentos sin freno,
algunos mágicos e imborrables,
otros dementes y sin sentido,
hasta que tocó aprender a huir.
Y me escabullí,
lejos, muy lejos.
Las sombras se desvanecieron,
la mente creció,
la vida iluminada,
el rostro contento,
la gente clara y risueña
y una agua dulce contigo.
No olvidaré los viejos tiempos,
me han hecho adulto, con experiencia,
me han fortalecido, me han dado empuje
y me han ayudado a enfrentarme al día a día,
con el corazón cansado,
... pero con los ojos bien abiertos.
"Drets rteservats - Derechos reservados"
