29 de jul. 2012

FRANK ZAPPA


"Tot l'univers és una gran broma"

"Todo el universo es una gran broma"

28 de jul. 2012

FEDERICO GARCIA LORCA


Federico García Lorca


“Poesía es la unión de dos palabras que uno nunca supuso que pudieran juntarse, y que forman algo así como un misterio”




26 de jul. 2012

LLUMS D'INNOCÈNCIA - LUCES DE INOCENCIA


M' haguessis deixat en blanc

si en apropar-me haguessis girat

el teu rostre cap a l'oblit



 ... ulls tancats ...



... pretèrits passats ...



Però m'has abraçat en blau

i has pressionat la teva carona neta

sobre el meu cor abstracte



... ulls mig aclucats ...



... pretèrits presents ...



I amb aquesta suavitat en el teu carinyo

has temperat les borrasques del dia

ja que il·lumines on és tenebra ...



... llums d'innocència ...





********************************



Me hubieras dejado en blanco

si al acercarme hubieras girado

tu rostro hacia el olvido.



... ojos cerrados ...



... pretéritos pasados...



Pero me has abrazado en azul

y has presionado tu carita limpia

sobre mi corazón abstracto.



... ojos entornados...



... pretéritos presentes...



Y con esta suavidad en tu cariño

has templado las borrascas del día

pues iluminas donde es tiniebla...



... luces de inocencia ...


Barcelona, Juliol 12

24 de jul. 2012

Moments de solitud - Momentos de soledad


Amic meu,

de vegades estic penjat de sorpreses,

de versos endimoniats per segons tristos:

semitons, pauses i silencis fumats

per la ploma d'un mal gust amarg.



I només són moments

de solitud absurda,

la que tantes vegades desitgem sense consciència

per envolupar el moment màgic

de la pau de l'ànima, murmuris de dimoniets.



Amic meu,

de vegades vaig curull de desitjos

de paraules entrecreuades per segons morts:

silencis fumats, pauses i semitons

per la ploma d'un mal gust acidulat.



I només són instants

de solitud abstracta,

la que tantes vegades deixa el cor sense vida

per bategar els instants encantats

de la pau de l'amor, murmuris d' angelets.





********************************************



Amigo mío,

a veces estoy colgado de sorpresas

de versos endiablados por segundos tristes:

semitonos, pausas y silencios ahumados

por la pluma de un sinsabor amargo.



Y solo son momentos

de soledad absurda.

la que tantas veces deseamos sin conciencia

para arrollar el momento mágico

de la paz del alma, comidilla de diablillos.



Amigo mío,

a veces voy rebosante de deseos

de palabras entrecruzadas por segundos muertos:

silencios ahumados, pausas y semitonos

por la pluma de un sinsabor acidulado.



Y solo son instantes

de soledad abstracta,

la que tantas veces deja el corazón sin vida

para latir los instantes encantados

de la paz del amor, comidilla de angelillos.

Barcelona, Juliol 2012



22 de jul. 2012

UNA FLOR MERAVELLOSA - UNA FLOR MARAVILLOSA

Vaig descobrir una flor meravellosa

però estava una mica mústia i mig oberta,

llavors vaig humitejar les puntes dels meus dits

i vaig fregar suaument els pètals rogencs.



Lentament es va anar obrint

disseminant una fragància pertorbadora,

arruixant els sentits de desitjos profunds:

imatges netes, delits sensuals.



Instintivament vaig libar el seu estigma daurat

desprenent pol·lens de diversos colors

de les anteres dels seus trèmuls filaments,

enganxant-se tènuement a la meva pell.



I amb una petita bufada dels meus sospirs

la flor tremolosa va humitejar la seva corol·la

i es va obrir plenament, llustrant en color

la flama del delit de milers de passions ocultes.



***************************************



Descubrí una flor maravillosa

pero estaba algo mustia y medio abierta,

entonces humedecí las yemas de mis dedos

y froté suavemente sus pétalos rojizos.



Lentamente se fue abriendo

diseminando una fragancia perturbadora,

rociando los sentidos de deseos profundos:

imágenes limpias, deleites sensuales.



Instintivamente libé su estigma dorado

desprendiendo pólenes de varios colores

de las anteras de sus trémulos filamentos,

pegándose tenuemente a mi piel.



Y con un pequeño soplo de mis suspiros

la flor trémula humedeció su corola

y se abrió plenamente, lustrando en color

la llama del deleite de miles de pasiones ocultas.



Barcelona, Juliol 2012

21 de jul. 2012

BUKOWSKI

CHARLES BUKOWSKI

A veces me miro mis manos y me doy cuenta que podría haber sido un gran pianista o algo así. Pero, ¿Qué han hecho mis manos?. Rascarme las pelotas, firmar cheques, atar zapatos, tirar de la cadena de los inodoros, etc., etc. He desaprovechado mis manos. Y mi mente."

17 de jul. 2012

Va clarejar - Amaneció

Va clarejar el dia

amb un sospir menys de l'ànima

la que trencada es retorça d'oblits

i transpira opulència de desencisos.



Dels meus passejos nocturns

un mirall irradiava estels fugaços

amb serpentines de desitjos imaginaris

conjunció de constel·lacions i satèl·lits.



A les escletxes del meu esperit

una troca de delits ocults

doncs la mà de la innocència

va empènyer ombres cobertes de desig.



Mentre la lluna apaïsada

mostrava halos d'inquietud

imatges de papallones blanques

conjugaven milers de dibuixos màgics.



La gran volta de l'univers

era un festí de llums eteris

repartits escletxa a escletxa

pels horitzons de la foscor.



Però va clarejar el dia

amb un sospir clavat en l'ànima

la que partida es retorça d'oblits

i transpira vacuïtats perdudes.



************************************************



Amaneció el día

con un suspiro menos del alma

la que quebrada se retuerce de olvidos

y transpira opulencia de sinsabores.



De mis paseos nocturnos

un espejo irradiaba estrellas fugaces

con serpentinas de deseos imaginarios

conjunción de constelaciones y satélites.



A los resquicios de mi espíritu

una madeja de deleites ocultos

pues la mano de la inocencia

empujó sombras cubiertas de deseo.



Mientras la luna apaisada

mostraba halos de inquietud

imágenes de mariposas blancas

conjugaban miles de dibujos mágicos.



La gran bóveda del universo

era un festín de luces etéreas

repartidas resquicio a resquicio

por los horizontes de la oscuridad.



Pero amaneció el día

con un suspiro clavado en el alma

la que partida se retuerce de olvidos

y transpira vacuidades perdidas.



Barcelona, Juliol 2012




11 de jul. 2012

QUANT MÉS MILLOR - CUANTO MÁS MEJOR


Agafaré un trosset de pa

del més tendre de la fogassa d'avui

i repartiré les seves molles al terra del parc

per veure com els coloms vénen a envoltar-me

lluitant per enxampar quantes més millor.



Així veig que acabarà molta gent

esperant que surti el senyor del poder

i reparteixi la seva fortuna entre els pous de fam

per veure com els seus acòlits van a envoltar-lo

lluitant per enxampar quant més millor.



Així de boig va aquest món,

sempre amb promeses convertides en burles

 ironies de la vida -ells en diuen circumstàncies-

però sempre com ovelles amb el seu pastor

continuarem triant als senyors del poder

per acabar de nou lluitant per agafar...



... Quant més millor ...



*****************************************



Agarraré un cachito de pan

del más tierno de la hogaza de hoy

y repartiré sus migas en el suelo del parque

para ver como las palomas vienen a rodearme

peleando por pillar cuantas más mejor.



Así veo que acabará mucha gente

esperando que salga el señor del poder

y reparta su fortuna entre los pozos de hambre

para ver como sus acólitos van a rodearlo

peleando por pillar cuanto más mejor.



Así de loco va este mundo,

siempre con promesas convertidas en burlas

ironías de la vida -ellos dicen circunstancias-

pero siempre como ovejas con su pastor

coninuaremos eligiendo a los señores del poder

para acabar de nuevo peleando por pillar...



... Cuanto más mejor...




Barcelona, Juliol 2012

6 de jul. 2012

FUGIDA - HUÍDA

Què bo poder atrapar el vent més suau
i que t’empenyi amunt i avall, entre tàlvegs plens d’esclats,
per allunyar-se cap a un món eteri i incandescent,
ple de llum, ben lluny, ben lluny,
de les portes de fuita provinents del món blau rogent
que poc a poc va esdevenint roca mústia i aigua eixuta
amb ones de barbàrie provocada pels grans nans,
els que diuen ser amos d’aquest micro-pedaç de l’univers.

******************************************* 

Qué bueno poder atrapar el viento más suave
y que te empuje arriba y abajo, entre vaguadas llenas de estallidos,
para alejarse hacia un mundo etéreo e incandescente,
pleno de luz, muy lejos, muy lejos,
de las puertas de escape provenientes del mundo azul rojizo
que poco a poco se va convirtiendo en roca mustia y agua seca
con ondas de barbarie provocada por los grandes enanos,
los que dicen ser dueños de este micro-parche del universo.