Barcelona, juliol 2014
Ja fa temps que va arribar a casa el poemari d’en Joan Abellaneda, “A l’altre costat del mirall (poemes per sobreviure), però les meves darreres ocupacions havien fet impossible poder llegir-lo, bé molt de tant en quant, sí algun dels poemes.
Ara que el ritme d’aquestes ocupacions ha baixat, puc assegurar que ha valgut la pena poder degustar amb serenor i concentració d’un poemari exquisidament escrit i estructurat.
Tot comença amb un acurat pròleg de Toni Arencón, per passar a endinsar-te en la primera de les tres parts del llibre,
DE LA NATURA:
En Joan desgrana bellesa i estima per la natura, amb poemes deliciosos com “I sento la pluja”, curull d’imatges i sensacions a natura que encomanen.
O “Si fessin olor els poemes”, que et recorda les aromes del camp, de la terra humida... sí, quines bones sensacions i que bé que ens les fa sentir, amb uns versos delicats però senzills a la vegada.
DE L’ERÒTICA DE L’AMOR:
En aquesta part, el jo líric es mescla amb la força del desig, de l’eròtica, ratllant límits.
Poemes com “Per un forat” són meravelloses obres de sentiments lascius, de la força del sexe, amb una subtilesa que ratlla traspassar la línea.
Amb el poema “I em preguntes si t’estimo?, l’autor ens fa arribar a al súmmum amb un final fantàstic.
“Llençols calents” i “Sense tu” són, també, uns poemes plens de sensualitat i força.
DEL DESCONSOL A L’ESPERANÇA
Aquesta darrera part és la més personal. Ens endinsem en el jo del jo líric.
Una filosofia personal. Sentiments i imatges que el propi autor vol expressar directament del seu interior, amb poemes d’una altíssima graduació com “El temps s’escola” o “Aïllar-se és morir”.
Sens dubte un gran poemari que us recomano que no deixeu passar de llarg.
