29 de gen. 2019

NIT RERE NIT © - NOCHE TRAS NOCHE ©



 
Per què no dorms, estimada?
 

Sento les culleretes, 

sento com piques de mans! 

sento com xiscles de tant en quant!! 

i no em deixes dormir 

i em deixes intranquil 

amb matins de son que banya els ulls, 

amb tardes que es tornen crepuscles 

i un degoteig de llagrimetes  

com menudes espines 

que cremen l'ànima.

 

Diga'm que tens, menuda!

 

Per provar de trobar-te 

la pausa 

el somrís 

el son  

els somnis 

i encendre aquells passejos  

pels laberints inhòspits 

del teu camí erràtic

 

nit rere nit...

 

***********************

 

¿Por qué no duermes, querida?



Siento las cucharillas,

siento como aplaudes!

siento cómo gritas de vez en cuando!!

y no me dejas dormir

y me dejas intranquilo

con mañanas de sueño que baña los ojos,

con tardes que se vuelven crepúsculos

y un goteo de lagrimitas

como pequeñas espinas

que queman el alma.



¡Dime qué tienes, pequeña!



Para intentar encontrarte

la pausa

la sonrisa

el sueño

los sueños

y encender aquellos paseos

por los laberintos inhóspitos

de tu camino errático



noche tras noche...

 

 

20 de gen. 2019

Darrera presentació - Última presentación LLUNES D'ATZABEJA - LUNAS DE AZABACHE

Molt i molt content de l'última presentació del meu darrer poemari Lluner d'atzabeja - Lunas de azabache" que tanca el cicle de presentacions del llibre.

Un luxe haver compartit la presentació amb gent tan màgica com la Maria Carme Roca, Cristina Company, Eduard Miró, Agusti Mas, Ricard Pérez i l'editor Jordi Castelló.

Gràcies a tots els que m'heu abrigallat durant aquest periode

SOU GENIALS!
 
*******************************************

Muy y muy contento de la última presentación de mi último poemario Luna de azabache - Lunas de azabache " que cierra el ciclo de presentaciones del libro.

Un lujo haber compartido la presentación con gente tan mágica como Maria Carme Roca, Cristina Company, Eduard Miró, Agusti Mas, Ricard Pérez y el editor Jordi Castelló.

Gracias a todos los que me habéis arropado durante este periodo

¡SOIS GENIALES!

 
 




 
 
 
 


 
Fotos by, Oscar Chocano, Julia Badal i Carolina Villarroya
 

12 de gen. 2019

RIU I RIU I PICA DE MANS © - Miquel Àngel Lladó Ribas

 
 
"He rebut un gran regal d'un gran poeta, d'un gran amic. Durant el camí de la vida et creues amb verdaderes persones amb gran humanitat, sensibilitat i llum, i ell és una d'aquestes personalitats"






                                       Somriuen, còmplices: ella, la cara neta

                                       i lluminosa, la boca tot just entreoberta,

                                       la mirada diàfana i franca. Ell, relaxat,

                                       la fesomia distesa, les arrugues

                                       serenament disposades al voltant dels ulls,

                                       generosos, tothora perennes.

 

                                       És la imatge d'un instant fugaç,

                                       tal volta, però també i alhora la certesa

                                       d'un futur joiós i en equilibri,

                                       el retrat de l'AMOR en lletres majúscules,

                                       sense maquillatge ni additaments.

 

                                       Envejo la instantània; enyoro

                                       tendrament el posat dels protagonistes,

                                       aquest saber estar en silenci,

                                       aparentment absents, units per allò

                                       que de tant senzill i humà

                                       resulta gairebé diví i inexplicable.

 

                                       Somriuen, quasi res! Ho delaten

                                       les mirades i el picar de mans de la nina,

                                       aquest joc de nusos i penjolls

                                       que constitueix tot un univers d'estima

                                       i que ella contempla encisada,

                                       com si tot just això i el càlid esguard

                                       del pare fos tot l'aliment

                                       que hagués de menester per viure.

 

 

                                       (Es Pi Gros -Santa Maria del Camí-, 5 de gener de 2019)