He descobert els
vostres ulls
profunds de tendresa i
amargura,
vidriosos pel plany de
dies foscos,
expressius des de dins
de l'ànima,
màgics per voler
amorosir els instants,
condescendents amb la
pròpia lluita,
tímids amb qui et dóna
un bri de valor,
amargs en la foscor de
pèrdues irreparables,
cansats de lluites
diàries, a voltes, estèrils,
entelats per timidesa
inherent,
oblics al sentiment
recarregat,
plans a l'aspre
desencís de lluites perdudes,
romputs per soledats
entre semblants.
M'he sentit a prop de
tots aquest ulls
damunt d'una mascareta
per sobreviure,
mirades que penetren,
t'acaronen, se’t claven
i comparteixen
esperances,
en una voràgine entre
espais paral·lels
i ombres de profunda
qualitat humana.
*******************************
He descubierto vuestros ojos
profundos de ternura y
amargura,
vidriosos por llanto
de días oscuros,
expresivos desde
dentro del alma,
mágicos por querer
suavizar los instantes,
condescendientes con
la propia lucha,
tímidos con quien te
da una brizna de valor,
amargos en la
oscuridad de pérdidas irreparables,
cansados de luchas
diarias, a veces, estériles,
empañados por timidez
inherente,
oblicuos al
sentimiento recargado,
planos al áspero
desencanto de luchas perdidas,
rotos por soledades
entre semejantes.
Me he sentido cerca de
todos estos ojos
sobre una mascarilla
para sobrevivir,
miradas que penetran,
te acarician, se te clavan
y comparten
esperanzas,
en una vorágine entre
espacios paralelos
y sombras de profunda
calidad humana.