28 de maig 2013

FINS QUAN? - ¿HASTA CUÁNDO?






Barcelona, maig 2013

Ha estat penós, ara ja fa uns dies, veure com assassinaven en un cruel i execrable atemptat als Estats Units a quatre persones i en ferien unes cent quaranta i pico a la marató de Boston. 

Però encara ha sigut més trist que aquesta notícia hagi estat contingut improvisat de varis programes televisius de gran audiència, fins i tot ocupant tota la seva franja horària, per recrear-se i aprofundir en una notícia, realment molt i molt greu, però no comparable amb les grans desgràcies que assolen actualment, la resta del món: 

Els gravíssims conflictes territorials a Síria i resta de països limítrofs, els conflictes amb les dues corees, el terrorisme dels càrtels de la droga a sud-americà, els entre 15 i 35000 nens que moren de fam diàriament a l'Àfrica, els desastres naturals, etc...
 
 
 

Però això no ha succeït ni passa a la Terra de la Llibertat, ens diuen, ni tan sols a la nostra “estimada” parcel·la ibèrica, sí aquesta d'allà baix, al sud d'Europa. 

Sabeu? allà hi ha una colla de presumptes lladregots i manipuladors que han provocat suïcidis, indignacions i malastrugances generals, han modificat la denominació d’un idioma, signe d’identitat d’un poble, etc., però pel que sembla, això ja comencem a prendre’ns-ho com uns fets ordinaris. 

Potser sigui un tema del dia rere dia i potser ja ens estem habituant a sentir les mateixes notícies, per això es fan rellevants les que afecten a altres terres, probablement per despistar una mica sobre aquest dia rere dia. 

Mentrestant, aquests lladregots continuen tibant la corda, cada vegada més i més, sí, i a la gent ja fa temps que se’ns estan inflant, i saben vostès, politicastres de tres al quart, que pot arribar un moment que de tant tibar la corda es trenqui i aleshores...? 
 
 
 

Aleshores?? 

Ja fa temps que no podem ni pensar en aquests que diuen ens governen, que incompleixen tot el seu programa polític, que ens estan vexant i se'n foten de nosaltres.

A sobre desmenteixen el que és evident: que el poder és igual a corrupció i aprofitar-se dels que no en tenen, oi senyors presidents? 
 
 

Fa dies em repeteixo quan dic que això comença a ser insuportable, quan dic que necessitem més unió i lluita, però sembla que preferim plorar i queixar-nos, que cridar i rebel·lar-nos. 

Fins quan?...
 

****************************************************************
 

Barcelona, mayo 2013

Ha sido penoso, hace ya unos días, ver cómo asesinaban en un cruel y execrable atentado en Estados Unidos a cuatro personas y herían unas ciento cuarenta y pico en la maratón de Boston.

Pero aún ha sido más triste que esta noticia haya sido contenido improvisado de varios programas televisivos de gran audiencia, incluso ocupando toda su franja horaria, para recrearse y profundizar en una noticia, realmente muy, muy grave, pero no comparable con las grandes desgracias que asolan actualmente, el resto del mundo:

Los gravísimos conflictos territoriales en Siria y demás países limítrofes, los conflictos con las dos coreas, el terrorismo de los cárteles de la droga en Sudamérica, los entre 15 y 35000 niños que mueren de hambre diariamente en África, los desastres naturales, etc...




Pero esto no ha sucedido ni pasa a la Tierra de la Libertad, nos dicen, ni siquiera en nuestra "querida" parcela ibérica, sí ésta de ahí abajo, en el sur de Europa.

Sabéis? allí hay un grupo de presuntos rateros y manipuladores que han provocado suicidios, indignaciones y malestar generales, han modificado la denominación de un idioma, signo de identidad de un pueblo, etc., pero al parecer, esto ya empezamos a tomárnoslo como unos hechos ordinarios.

Quizás sea un tema del día a día y quizás ya nos estamos habituando a sentir las mismas noticias, por eso se hacen relevantes las que afectan a otras tierras, probablemente para despistar un poco sobre este día tras día.


Mientras tanto, estos rateros siguen tensando la cuerda, cada vez más y más, sí, y a la gente ya hace tiempo que se nos están hinchando, y ¿saben ustedes, politicastros de tres al cuarto, que puede llegar un momento en que de tanto tensar la cuerda se rompa y ¿entonces... ?

¿Entonces?

Ya hace tiempo que no podemos ni pensar en esos que dicen nos gobiernan, que incumplen todo su programa político, que nos están vejando y se ríen de nosotros.





Encima desmienten lo que es evidente: que el poder es igual a corrupción y aprovecharse de los que no tienen, ¿verdad señores presidentes?

Hace días me repito cuando digo que esto empieza a ser insoportable, cuando digo que necesitamos más unión y lucha, pero parece que preferimos llorar y quejarnos, que gritar y rebelarnos.

Hasta cuando?...


 
 

25 de maig 2013

ENTREGA PREMIS XII CONCURS LITERARI ASSOC.DONANTS SANG HOSPITAL SANT PAU BARCELONA

  
   
    El públic assistent
 
 

                                                                                         L'entrega del premi


 
Amb el trofeu del 1r Premi
 
 
 



 
 
  El trofeu

21 de maig 2013

MOMENTS DE NIT - MOMENTOS DE NOCHE

 
 

No desitjo veure’t.
No, ara no.
Prefereixo veure’ls com sopen.
M’agrada sentir-los xerrar entre ells:
Són moments de nit, de família. 
 

Mentrestant, la menuda
ha anat cap a la cuina,
la mare li ha parlat dolçament
i s’ha sentit un petit crit,
menut, esquifit:
ja tenia el sopar. 
 

M’agraden aquests moments
perquè són moments de família,
moments de nit,
moments de somnis mesclats.
Pocs idealismes
i olor de menjar. 
 

Després vindrà el silenci,
la pau i el silenci,
el sofà i el silenci.
La teva mà que pren la meva
i després el silenci.
 


***********************************************************

No deseo verte.
No, ahora no.
Prefiero verlos como cenan.
Me gusta oírlos charlar entre ellos:
son momentos de noche, de familia.

Mientras tanto, la pequeña
ha ido hacia la cocina,
la madre le ha hablado dulcemente
y se ha oído un pequeño grito,
pequeño, esmirriado:
ya tenía la cena.

Me gustan estos momentos
porque son momentos de familia,
momentos de noche,
momentos de sueños mezclados.
pocos idealismos
y olor a comida.

Después vendrá el silencio,
la paz y el silencio,
el sofá y el silencio.
Tu mano tomando la mía
y luego el silencio.


18 de maig 2013

PERENNE AMB MÀRIUS SERRA

 
 
 

A LA PRESENTACIÓ DE “PLANS DE FUTUR” DE MÀRIUS SERRA A LA LLIBRERIA SANTOS OCHOA
 
Gràcies Marius, per la cordialitat 
 






14 de maig 2013

CAPRICIS EXQUISITS - CAPRICHOS EXQUISITOS

 
 

"1r Premi Associació Donants de sang Hospital de Sant Pau de Barcelona 2013"


T’observaré
com amb una lupa
i ampliaré la teva pell
i la teva aroma
i m’ensumaré capricis exquisits. 

Què fort serà,
sí... què fort.
Perquè si frueixo d’aquests sabors
em voldré convertir
en perfum de les teves essències. 

I continuaré observant-te
com amb una lupa
i  m’ensumaré la teva pell
i la teva força
i m’enduré capricis exquisits.
 

*************************************************


"1º Premio Asociación Donantes de sangre Hospital de Sant Pau de Barcelona 2013"


Te observaré
como con una lupa
y ampliaré tu piel
y tu aroma
y oleré caprichos exquisitos.

Qué fuerte será,
sí... qué fuerte.
Porque si disfruto de estos sabores
me querré convertir
en perfume de tus esencias.

Y continuaré observándote
como con una lupa
y oleré tu piel
y tu fuerza
y me llevaré caprichos exquisitos.

12 de maig 2013

CADA DIA - CADA DÍA


"Protegida per drets d'imatge"



Cada dia
les teves paraules m’omplen més.
No les entenc però m’omplen més:
aquesta mirada,
el teu omnipresent somriure,
són tan potents!
que es fan entendridors. 

El missatge és present:
són les teves paraules,
aquestes són les teves paraules
i a mi m’omplen,
m’omplen d’arcs de Sant Marti
sense drecera per sortir.
 

************************************

 
Cada día
tus palabras me llenan más.
No las entiendo pero me llenan más:
esta mirada,
tu omnipresente sonrisa,
son tan potentes!
que se hacen enternecedoras.

El mensaje está presente:
son tus palabras,
estas son tus palabras
y a mí me llenan,
me llenan de arco iris
sin atajo para salir.







7 de maig 2013

MARIANÍN CIRCUS



Maig 2013  

Passin, passin!





El Circ Marianín amb el seu seguici de clowns ens ha tornat a mostrar la seva mà dreta amb els drets dels que més ajuda necessiten i ha decidit tornar a proposar retallar en ¡¡//1.108// milions d'euros!! la Llei de Dependència.

Meravellós, Marianín, però vostè dorm a les nits?

Entenc que en el moment actual tots anem apurats, però tinc clar, i com a pare d'una nena amb autisme i un 85% de discapacitat ho puc certificar, que hi ha col·lectius i persones que no poden ni podran subsistir a noves retallades i menys en segons quins sectors i matèries.


 
 
A saber:



portem retallades en sanitat pública, retallades en sous de funcionaris i congelació d'altres sous... retallades en educació: ara ja pràcticament han desaparegut els professors interins, per a què els necessitem? total, després diran que l'ensenyament en el tros de terra on ens trobem és de les més precàries que hi ha, però resulta que, segons els Marianín clown’s, si els nostres estudiants es van a buscar la vida fora d'aquí es deu al fet que estan molt ben preparats... ¡Fotre! ¿No serà més aviat que saben que aquí no hi ha futur per a ells? ...

I més i més retallades a tort i a dret.

I ara només ens quedava una altra caramelet més, de nou Marianín Circus disposat a tornar a tocar un altre dels drets elementals dels ciutadans: la Llei de Dependència.

Anem a veure: durant gran part del segle passat als discapacitats mentals se'ls tractava com coses rares, se'ls tancava en habitacions o bé s'internaven en centres psiquiàtrics, gairebé com a malalts terminals.
 
 


A la gent gran, se'ls deixava de banda i si necessitaven ajuda, o bé comptaven amb la dels seus fills o eren també internats en residències geriàtriques sense pràcticament ajudes i per tant mancats de bones garanties.

No parlem de les eutanàsies realitzades en temps del nazisme.

Està clar que no podem comparar els temps actuals amb els del nazisme, però la tendència horroritza quan veus que tant polítics com altres representants de governs actuals, presumptament corruptes i que han estafat a gran part de qui els va votar o van creure en ells, en lloc de purgar els seus delictes ens continuen estafant i robant, aquest cop legalment, mitjançant noves lleis que limiten els drets aconseguits després d’enormes lluites sense treva.

Tenim pallassos presumptament estafadors per tot arreu:

Millets, rajoys, pujols, urdangarins, infantes, camps, bárcenas ... i un enoorme seguici de pallassos corruptes ... i els que sortiran.
 


I... no sé... em dóna per pensar que no han tingut mare, o bé cap discapacitat proper, o algú que necessiti ajuda per alguna minusvalidesa, que no pugui valer-se per si mateix, moralment destrossat, o uns pares psicològicament trencats perquè no només diagnostiquin al seu fill amb algun tipus de discapacitat, sinó que a més no podran rebre cap tipus d'ajuda ...

Vaja, que serà el que els rics prepotents diuen, -sense els rics no es genera riquesa i com els pobres no generen riquesa, desfem-nos d'ells.

La vulgar piràmide despietada del "jo sóc el més fort" torna a imposar-se sobre la base on més gent hi ha però menys es té.

I el famós Circ Marianín i altres circs més continuaran fent tan divertides funcions fins que aconseguim realment desfer-nos d'ells... 

 

Fa falta molta més revolta, molta més lluita, molta més unió per acabar amb aquesta púrria que es creuen els amos del nostre món i que poc a poc l’han convertit en una presó totalment manipulada per al seu únic benefici i plaer. 

 I la funció continua!

 
*****************************************************
 

Mayo 2013

¡Pasen, pasen!

 Ya está, Señores, volvemos a las andadas.


 El Circo Marianín con su séquito de clowns nos ha vuelto a mostrar su mano derecha con los derechos de los que más ayuda necesitan y ha decidido volver a proponer recortar en ¡¡1108 millones de euros!!  la Ley de Dependencia.

 Maravilloso, Marianín, pero ¿usted duerme por las noches?

 Entiendo que en el momento actual todos vamos apurados, pero tengo claro, y como padre de una niña con autismo y un 85% de discapacidad lo puedo certificar, que hay colectivos y personas que no pueden ni podrán subsistir a  nuevos recortes y menos en según qué sectores y materias.

 

 A saber:

 llevamos recortes en sanidad pública, recortes en sueldos de funcionarios y congelación de otros sueldos varios, recortes en educación: ahora ya prácticamente han desaparecido los profesores interinos, ¿para qué los necesitamos? total, después dirán que la enseñanza en el pedazo de tierra donde nos encontramos es de las más precarias que hay, pero resulta que, según los Marianín clown’s, si nuestros estudiantes se van a buscar la vida fuera de aquí se debe a que están muy bien preparados... ¡joder!¿no será más bien que saben que aquí no hay futuro para ellos?...

 y más y más recortes a diestro y siniestro.

 Y ahora sólo nos quedaba otra guinda más, de nuevo Marianín Circus dispuesto a tocar los derechos elementales de los ciudadanos: la Ley de Dependencia.

Vamos a ver: durante gran parte del siglo pasado a los discapacitados mentales se les trataba como cosas raras, se los encerraba en habitaciones o bien se internaban en centros psiquiátricos, casi como enfermos terminales.

 A la gente mayor, se les dejaba de lado y si necesitaban ayuda, o bien contaban con la de sus hijos o eran también internados en residencias geriátricas sin prácticamente ayudas y por lo tanto carentes de buenas garantías.

No hablemos de las eutanasias realizadas en tiempos del nazismo.

 Está claro que no podemos comparar los tiempos actuales con los del nazismo, pero la tendencia horroriza cuando ves que tanto políticos como otros representantes de gobiernos actuales, presuntamente corruptos y que han estafado a gran parte de quien les votó o creyeron en ellos, en lugar de purgar sus delitos nos continúan estafando, esta vez legalmente, mediante nuevas leyes que limitan los derechos conseguidos tras enormes luchas sin tregua.

Tenemos payasos presuntamente estafadores por doquier:

Millets, Rajoys, Pujols, Urdangarines, infantas, Camps, Bárcenas... y un enoorme séquito de payasos corruptos... y los que saldrán.

 Y... no sé... me da por pensar que no han tenido madre, o bien ningún discapacitado cercano, o alguien que necesite ayuda por alguna minusvalía, que no pueda valerse por si mismo, moralmente destrozado, o unos padres psicológicamente rotos porque no sólo diagnostiquen a su hijo con algún tipo de discapacidad, sino que además no podrán recibir ningún tipo de ayuda…

 

 Vamos, que será lo que los ricos dicen, -sin los ricos no se genera riqueza y como los pobres no generan riqueza, deshagámonos de ellos”.

La vulgar pirámide despiadada del “yo soy el más fuerte” vuelve a imponerse sobre la base donde más hay pero menos se tiene.

Y el famoso Circo Marianín y otros circos más continuarán haciendo tan divertidas funciones hasta que consigamos realmente deshacernos de ellos...

 

Hace falta mucha más revuelta, mucha más lucha, mucha más unión para acabar con esta chusma que se creen los dueños de nuestro mundo y que poco a poco la han convertido en una prisión totalmente manipulada para su único beneficio y placer.

¡Y la función continúa!

2 de maig 2013

IMATGES DE PRIMAVERA - IMÁGENES DE PRIMAVERA

 
 




La noia de la brusa groga
travessa la terrassa del bar de davant de casa.
Allí hi ha el noi de les ulleres fosques
que fuma una cigarreta i pren un cafè.
L'aire del dia es càlid de primavera.
La noia passa de llarg i el noi mira al davant.
El carrer fa olor a flors noves
i la ciutat escolta els murmuris dels ocells
que volen pel cel clar.
 

**************************************

 La chica de la blusa amarilla
atraviesa la terraza del bar de enfrente de casa.
Allí está el chico de las gafas oscuras
que fuma un cigarrillo y toma un café.
El aire del día es cálido de primavera.
La chica pasa de largo y el chico mira al frente.
La calle huele a flores nuevas
y la ciudad escucha los murmullos de los pájaros
que vuelan por el cielo claro.

 


Abril 2013