LA TEVA MIRADA - TU MIRADA

Veig la teva mirada innocent

-de fet sempre és innocent-

neta i pura -desig de deus-

perquè endolceixes

el que sorgeix al teu voltant.

I em sento feliç;

vingué de mi, de la teva mami,
del nostre amor,

són rialles compartides

somnis que s'obliden.

Veig la teva mirada d'àngel,

-de fet sempre ets un àngel-

net i pur -mirall de déus-

perquè encises

el que sorgeix al teu voltant.

I em sento alegre;

ve de passió,

de molta vida, de la nostra força,

són rialles compartides

realitats sempre vives.

****************************************

Veo tu mirada inocente

-de hecho siempre es inocente-

limpia y pura -deseo de dioses-

porque endulzas

lo que surge a tu alrededor

Y me siento feliz;

vino de mi, de tu mami,

de nuestro amor,

son risas compartidas

sueños que se olvidan.

Veo tu mirada de ángel,
-de hecho siempre eres un ángel-
limpio y puro –espejo de dioses-
porque hechizas
lo que surge a tu alrededor.

Y me siento alegre;

viene de pasión, de mucha vida,

de nuestra fuerza,

son risas compartidas

realidades siempre vivas.

Barcelona, Juny 2012

A CAPBUSSADES - A ZAMBULLIDAS

Guimbant a capbussades

dins de pous de desitjos,

em crema la rauxa indefinida

d’una visió amb els ulls oberts

per paradisos megalòmans daurats. 

Són aquells petits desficis

que la ment, pas a pas exhala,

omplint les dreceres de llim

d’una barreja d’udols perennes

i imatges fornides de lli. 

Un lli de seda blanca

dins de merlets llustrats,

omplint de senyals fantasmes

fondalades de mars arrissades

per lleres de rierols encantats. 

D’allí surt la màgia,

l’encanteri de la paraula escrita,

directe de les remors de la ment,

directe dels placebos de la vida,

com un tret cru dels meus sentiments. 

******************************************* 

Triscando a zambullidas
dentro de pozos de deseos,
me quema el arrebato indefinido
de una visión con los ojos abiertos
por paraísos megalómanos dorados.

Son esos pequeños desasosiegos
que la mente, paso a paso exhala,
llenando los atajos de limo
de una mezcla de aullidos perennes
e imágenes provistas de lino.

Un lino de seda blanca
dentro de almenas lustradas,
llenando de señales fantasmas
hondonadas de mares rizadas
por cauces de arroyos encantados.

De allí sale la magia,
el hechizo de la palabra escrita,
directo de los rumores de la mente,
directo de los placebos de la vida,
como un rasgo crudo de mis sentimientos.

Barcelona, 29.06.12

http://yetibarna.blogspot.com.es/

M'APROFITO DE TU - ME APROVECHO DE TI

M’aprofito de tu

els teus molls oberts

amb les aigües tremoloses.

Sense fil conductor

s’esmuny glaç daurat

amuntegant-se frescors.

Al marge dels sentits

s’escauen flocs argentats

caletes salvatges feréstegues.

D’una inhalació cremosa

s’enfilen passions

agombolant-se misteris.

M’aprofito de tu

els teus molls tancats

amb les aigües encalmades.

*****************************************

Me aprovecho de ti

tus muelles abiertos

con las aguas temblorosas.

Sin hilo conductor

se desliza hielo dorado

amontonándose frescuras.

Al margen de los sentidos

caen copos plateados

calitas salvajes agrestes.

De una inhalación cremosa

trepan pasiones

arropando  misterios.

Me aprovecho de ti

tus muelles cerrados

con las aguas calmas.

Barcelona, 16/06/12

http://yetibarna.blogspot.com.es/

AMB FRUÏCIÓ - CON FRUICION

Mai és finit
dir-te que t'estim
que et necessito
que et desitjo.
Com l'orenella a les fonts d'aire càlid,
la mar a la terra que repica amb les onades,
el foc amb la flama que el manté viu,
l'esperit amb l'ànima bategant intensament
i les flors a les essències de la primavera.

Mai serà finit el meu amor
al dir-te que t’estim sense límits
que et necessito arrapada a les meves boires
que et desitjo coronant els meus deliris.

I la mel libada de les teves flors
serà caprici de deus assaborit amb fruïció.

**************************************

Nunca es finito
decirte que te quiero
que te necesito
que te deseo.

Como la golondrina a las fuentes de aire cálido,
el mar a la tierra que repica con las olas,
el fuego con el calor de la llama que lo aviva,
el espíritu con el alma latiendo intensamente
y las flores a las esencias de la primavera.

Nunca será finito mi amor
al decirte que te quiero sin límites
que te necesito agarrada a mis nieblas
que te deseo coronando mis delirios.

Y la miel libada de tus flores
será capricho de dioses saboreado con fruición.

Barcelona, Juny 2012
http://yetibarna.blogspot.com.es/

A IMATGE DE CELS I MARS

Sempre ensumant flaires mediterrànies

el meu esperit s’embafa de generoses sàvies:

espills blaus a imatge de cels i mars... 

M’agrada festejar-los amb navegades

per indrets curulls d’embadalidores imatges,

d’aquelles que mai neguen la bellesa dels sentits. 

Per moments m’he sentit damunt teu

balancejant-me amunt i avall de es onades,

les que et solquen fins el profund horitzó infinit. 

Ben lluny, ben lluny,

i amb una barca fràgil entre somnis llunyans

el meu somni vol atansar-se rabent cap a tu. 

Però les ombres dels silencis banals,

-aquells que més aviat m’allunyen-

em fan sembrar il·lusions vagament eixutes. 

Perquè una altra vegada

el meu esperit s’embafi de generoses sàvies,

entre espills blaus a imatge de cels i mars.

**************************************

Siempre oliendo aromas mediterráneos
mi espíritu se sacia de generosas sabias:
espejos azules a imagen de cielos y mares ...

Me gusta cortejarlos con navegadas
por lugares llenos de encantadas imágenes,
de aquellas que nunca niegan la belleza de los sentidos.

Por momentos me he sentido sobre ti
balanceándome arriba y abajo de las olas,
las que te surcan hasta el profundo horizonte infinito.

Lejos, muy lejos,
y con una barca frágil entre sueños lejanos
mi sueño quiere acercarse raudo hacia ti.

Pero las sombras de los silencios banales,
-aquellos que más bien me alejan -
me hacen sembrar ilusiones vagamente secas.

Para que otra vez
mi espíritu se sacie de generosas sabias,
entre espejos azules a imagen de cielos y mares.

Barcelona 02.06.12