El missatger
ja no em porta
missatges
i el meu cant surt
anegat
d’aigües sense humitat,
gola ressecada
dins un recipient
sense mots;
un punt a part en
l’espai,
el de les lletres
rodones
sense sentit ni color.
Rabent el dolor fuig
i l’encens de la paraula
viva
s’esfilagarsa damunt
l’esperit,
el que va ocultament assedegat,
seny ajupit
d’entre vibracions de
l’interior;
un ésser amb caliu viu,
el de les lletres rares
amb olor a dolçor llisa.
*****************************
El mensajero
ya no me trae mensajes
y mi canto sale anegado,
de aguas sin humedad,
garganta resecada
dentro de un recipiente sin palabras;
un punto aparte en el espacio,
el de las letras redondas
sin sentido ni color.
Raudo el dolor huye
y el incienso de la palabra viva
se deshilacha sobre el espíritu,
el que va ocultamente sediento,
cordura en cuclillas
de entre vibraciones del interior;
un ser con brasas vivas,
el de las letras raras
con olor a dulzura lisa.
Barcelona, agost 2012
Precioso poema besos
ResponEliminaGracias Ana.
ResponEliminaUnos besos.