Maig 2013
Passin, passin!
El Circ Marianín amb el seu seguici de clowns ens ha tornat a mostrar la seva mà dreta amb els drets dels que més ajuda necessiten i ha decidit tornar a proposar retallar en ¡¡//1.108// milions d'euros!! la Llei de Dependència.
Meravellós, Marianín, però vostè dorm a les nits?
Entenc que en el moment actual tots anem apurats, però tinc clar, i com a pare d'una nena amb autisme i un 85% de discapacitat ho puc certificar, que hi ha col·lectius i persones que no poden ni podran subsistir a noves retallades i menys en segons quins sectors i matèries.
A saber:
portem retallades
en sanitat pública, retallades en sous de funcionaris i congelació d'altres
sous... retallades en educació: ara ja pràcticament han desaparegut els professors
interins, per a què els necessitem? total, després diran que l'ensenyament en
el tros de terra on ens trobem és de les més precàries que hi ha, però resulta
que, segons els Marianín clown’s, si els nostres estudiants es van a buscar la
vida fora d'aquí es deu al fet que estan molt ben preparats... ¡Fotre! ¿No serà
més aviat que saben que aquí no hi ha futur per a ells? ...
I més i més retallades a tort i a dret.
I ara només ens quedava una altra caramelet més, de nou Marianín Circus disposat a tornar a tocar un altre dels drets elementals dels ciutadans: la Llei de Dependència.
I més i més retallades a tort i a dret.
I ara només ens quedava una altra caramelet més, de nou Marianín Circus disposat a tornar a tocar un altre dels drets elementals dels ciutadans: la Llei de Dependència.
Anem a veure: durant gran part del segle passat als
discapacitats mentals se'ls tractava com coses rares, se'ls tancava en
habitacions o bé s'internaven en centres psiquiàtrics, gairebé com a malalts
terminals.
A la gent gran, se'ls deixava de banda i si necessitaven ajuda, o bé comptaven amb la dels seus fills o eren també internats en residències geriàtriques sense pràcticament ajudes i per tant mancats de bones garanties.
No parlem de les eutanàsies realitzades en temps del nazisme.
Està clar que no podem comparar els temps actuals amb els del nazisme, però la tendència horroritza quan veus que tant polítics com altres representants de governs actuals, presumptament corruptes i que han estafat a gran part de qui els va votar o van creure en ells, en lloc de purgar els seus delictes ens continuen estafant i robant, aquest cop legalment, mitjançant noves lleis que limiten els drets aconseguits després d’enormes lluites sense treva.
Tenim pallassos presumptament estafadors per tot arreu:
Millets, rajoys, pujols, urdangarins, infantes, camps, bárcenas ... i un enoorme seguici de pallassos corruptes ... i els que sortiran.
I... no sé... em dóna per pensar que no han tingut mare, o bé cap discapacitat proper, o algú que necessiti ajuda per alguna minusvalidesa, que no pugui valer-se per si mateix, moralment destrossat, o uns pares psicològicament trencats perquè no només diagnostiquin al seu fill amb algun tipus de discapacitat, sinó que a més no podran rebre cap tipus d'ajuda ...
Vaja, que serà el que els rics prepotents diuen, -sense els rics no es genera riquesa i com els pobres no generen riquesa, desfem-nos d'ells.
La vulgar piràmide despietada del "jo sóc el més fort" torna a imposar-se sobre la base on més gent hi ha però menys es té.
I el famós Circ Marianín i altres circs més continuaran fent tan divertides funcions fins que aconseguim realment desfer-nos d'ells...
Fa falta molta més
revolta, molta més lluita, molta més unió per acabar amb aquesta púrria que es
creuen els amos del nostre món i que poc a poc l’han convertit en una presó
totalment manipulada per al seu únic benefici i plaer.
I la funció continua!
*****************************************************
Mayo 2013
¡Pasen, pasen!
Vamos a ver: durante gran
parte del siglo pasado a los discapacitados mentales se les trataba como cosas
raras, se los encerraba en habitaciones o bien se internaban en centros
psiquiátricos, casi como enfermos terminales.
No hablemos de las eutanasias
realizadas en tiempos del nazismo.
Tenemos payasos presuntamente
estafadores por doquier:
Millets, Rajoys, Pujols,
Urdangarines, infantas, Camps, Bárcenas... y un enoorme séquito de payasos
corruptos... y los que saldrán.
La vulgar pirámide despiadada
del “yo soy el más fuerte” vuelve a imponerse sobre la base donde más hay pero
menos se tiene.
Y el famoso Circo Marianín y
otros circos más continuarán haciendo tan divertidas funciones hasta que
consigamos realmente deshacernos de ellos...
Hace falta mucha más
revuelta, mucha más lucha, mucha más unión
para acabar con esta chusma que se creen los dueños de nuestro mundo y que poco a poco la han convertido en una prisión totalmente manipulada para
su único beneficio y placer.
¡Y la función continúa!
Estoy de acuerdo, no sé que tiene que pasar para que haya un estallido social, Un fuerte abrazo
ResponEliminaJosé María.
EliminaMi buen amigo. Es difícil, la gente està agarrotada, tiene como miedo, da un poco de asco incluso.
Pero yo intentaré aportar mi franito de arena.
Un fuerte abrazo.
Totalmente de acuerdo, es vergonzoso, como muy bien dice Jóse Maria, no se a que esperamos, como hemos llegado a ser tan inmaculadamente sumisos, hemos pasado del salvajismo a dejarnos pisotear.
ResponEliminaComo no quiero encenderme ya que suelo ser muy ordinario, lo dejo aquí de momento.
Buenas letras Gabriel.
Vamos a ver si conseguimos encender la mecha y que todo estalle para bien de una puñetera vez.
EliminaUn abrazo, gran Antonio.
Gabriel, desde luego no sabemos como vamos a acabar. Nuestros políticos están demostrando no tener conciencia y además están ciegos a la realidad.
ResponEliminaSin embargo están respaldados "legítimamente" para hacer lo que quieran. Y en el medio siempre sufren los mismos, los más débiles.
Un beso y esperemos que despierten a la realidad.
En el medio, abajo, arriba. Los que menos importancia deparamos, somos también los que más se puede pisotear.
EliminaYa les vale.
Muchos besos, querida amiga.
tot plegat és una gran vergonya Gabriel i com no facin un canvi aviat la revolta està servida, tard o d'hora perquè estan passant límits sense cap sentit
ResponEliminarep la meva abraçada i solidaritat
joan
Joan.
ResponEliminaCom encendre la metxa i deixar-nos de tantes llets...
Hem "d'atacar d'alguna manera.
Potser els mes joves? no sé, a voltes tinc la sensació de trobar-me molt sol.
Una abraçada gran.