La nit es torna fornida i els somnis foscos,
ombres sinistres remodelen la corona horària
del rellotge reblanit pel pas dels minuts,
sense el tic-tac lleva sons de l'estança silent.
Però els minuts, els segons, els instants
fan porucs els pensaments que no s'adormen,
i no s'acluquen els ulls de l'insomne:
romanen, simplement, arrufats i vidriosos ...
Saps?
Hi ha nits i dies:
dies amb llunes i nits amb sols.
Jo ara tinc nits amb eclipsis de sol:
ni llums, ni ombres
… Tenebres.
*********************************
La noche se vuelve fornida y
los sueños oscuros,
sombras siniestras remodelan
la corona horaria
del reloj reblandecido por el
paso de los minutos,
sin el tictac quita sueños
de la estancia silente.
Pero los minutos, los
segundos, los instantes
hacen cobardes los
pensamientos que no duermen,
y no se cierran los ojos del
insomne:
permanecen, simplemente,
contraídos y vidriosos ...
Sabes?
Hay noches y días:
días con lunas y noches con
soles.
Yo ahora tengo noches con eclipses
de sol:
ni luces, ni sombras
... Tinieblas.
...Pero los minutos, los segundos, los instantes
ResponEliminahacen cobardes los pensamientos que no duermen...
Sin palabras poeta
Mil gracias Antonio.
EliminaSiempre tan amable.
Un fuerte abrazo.
Hermosos versos, Gabriel! Un saludo
ResponEliminabells i inquietants versos, les tenebres no ens deixen pensar amb claredat
ResponElimina