Mirar els teus somnis
podria ser,
escoltar llunyans
murmuris de la teva ànima
amanida de colors blaus.
Sentir els teus somnis
podria ser,
gaudir silents
vergers de la teva ment
amanida de colors blaus.
Xarrupar els teus somnis
podria ser,
sadollar exquisits
elixirs de la teva essència
amanida de colors blaus.
I aquests blaus:
reflexos del teu cel,
del teu caminar,
dels teus enigmes remullats
per la innocència perpètua.
*********************************
Mirar tus sueños
podría ser,
escuchar lejanos
murmullos de tu alma
aderezada de colores azules.
Sentir tus sueños
podría ser,
disfrutar silentes
vergeles de tu mente
aderezada de colores azules.
Sorber tus sueños
podría ser,
saciar exquisitos
elixires de tu esencia
aderezada de colores azules.
Y estos azules:
reflejos de tu cielo,
de tu andar,
de tus enigmas remojados
por la inocencia perpetua.
Barcelona,
agost 2014
Quantes sensacions sacsegen els seus somnis, abraçada
ResponEliminaXelo estimada.
EliminaSempre quedo afalagat amb les teves visites.
Un miler de gràcies.
què bonic és poder somiar amb un fons blau Gabriel ! Porta sensacions de pau, d'espai, de lleugeresa, de descans...
ResponEliminaabraçades ! ;-)
Et diré, Joan, que aquest color blau que tan bé defineixes, és el color de l'autisme.
EliminaSí, en efecte, és un nou poema dedicat a la meva menuda, però ho pot ser als que tenen autisme en general, Santa innocència!
Per la princesa blava, molt bonic.
ResponEliminaTu ho has dit, Helenpf, preciosa Àgatha.
Elimina