Blog d'en Gabriel Maria Pérez Fuster, on hi trobareu els seus escrits i més i més...
14 de maig 2015
DIAMANT - DIAMANTE
Si el sol em dóna de cara
i la lluna m'enerva les espatlles,
prefereixo el silenci de l'univers
a la disbauja del dia esplendent.
Però si ets tu qui em ve de cara
i el teu alè em crema l'espinada,
prefereixo el rumor dels llençols rebregats
a la calma de la lava vessada.
Tinc la butxaca buida de xavalla pindolada
entre la pobresa dels meus sentits mesquins
i la mirada de misericòrdia falsa.
Però tinc la cartera plena de bitllets
per pagar el viatge directe als teus vertígens
i esmunyir-me entre els teus recòndits amagatalls.
És per això que de dia cerco la teva nit
i de nit cerco el teu dia,
perquè ets diamant vestit amb milers de delits.
**************************************
Si el sol me da de cara
y la luna me enerva la espalda
prefiero el silencio del universo
al desenfreno del día esplendoroso.
Pero si eres tú quien me viene de cara
y tu aliento me quema el espinazo,
prefiero el rumor de las sábanas arrugadas
a la calma de la lava derramada.
Tengo el bolsillo vacío de calderilla mendigada
entre la pobreza de mis sentidos mezquinos
y la mirada de misericordia falsa.
Pero tengo la cartera llena de billetes
para pagar el viaje directo a tus vértigos
y deslizarse me entre tus recónditos escondrijos.
Es por eso que de día cerco tu noche
y de noche cerco tu día,
porque eres diamante vestido con miles de deleites.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada