Barcelona, setembre 2017
El passat 11 de setembre, una
mica més enllà de les tres de la matinada, es desperta el meu fill amb un fort
dolor abdominal i demana ajuda per poder portar-lo al lavabo, ja que el dolor
dels espasmes estomacals que patia eren de tal magnitud que ni tan sols podia
pràcticament caminar.
Tot seguit truquem al 061 per
demanar un metge o una ambulància urgent, donades les grans mostres de dolor i
la possibilitat de que pogués tractar-se d'una afecció greu a molt greu.
La sorprenent resposta del
servei d'emergències va ser la de preguntar-nos per l'edat del pacient, i al
dir-li que es tractava d'una persona de poc més de vint anys ens van respondre
que el servei d'ambulàncies estava col·lapsat, que una ambulància podia trigar
uns 90 minuts, que un metge no podria venir fins 45 minuts més tard i que
millor que el portessim nosaltres mateixos a l'hospital d'urgències.
Indignats i veient el dolor
que patia el meu fill, la meva dona i jo agafem el noi entre els dos i quan
baixem per buscar un taxi apareix el metge d'urgències i ens diu (sense ni tan
sols mirar-li les constants, etc.) que
millor que agafem el taxi que ens han dit al 061.
Quan el meu fill i jo ja
havíem marxat amb el taxi cap a l'Hospital, el metge li diu a la meva dona que
no és cert que no hi haguessin ambulàncies perquè d'on venia n'hi havia unes
quantes esperant servei.
Finalment, després de 3 hores
tornàvem a casa amb el meu fill millorat.
Ara em pregunto:
Aquesta és la sanitat que
tenim? I si el nano arriba a tenir una perforació, peritonitis, etc? Què passa
amb un servei que estem pagant tots? Aquesta negligència es deu a les
retallades que s'han realitzat durant els darrers anys? Aquest és l'exemplar
país que volem construir?
*****************************************************************
Barcelona, septiembre 2017
El pasado 11 de septiembre, un poco más allá de las tres de la madrugada,
se despierta mi hijo con un fuerte dolor abdominal y pide ayuda para poder
llevarlo al baño, ya que el dolor de los espasmos estomacales que sufría eran
de tal magnitud que ni siquiera podía prácticamente caminar.
A continuación llamamos al 061 para pedir un médico o una ambulancia urgente, dadas las grandes muestras de dolor y la posibilidad de que pudiera tratarse de una afección grave a muy grave.
La sorprendente respuesta del servicio de emergencias fue la de preguntarnos por la edad del paciente, y al decirle que se trataba de una persona de poco más de veinte años nos respondieron que el servicio de ambulancias estaba colapsado, que una ambulancia podía tardar unos 90 minutos, que un médico no podría venir hasta 45 minutos más tarde y que mejor que el lleváramos nosotros mismos en el hospital de urgencias.
Indignados y viendo el dolor que sufría mi hijo, mi mujer y yo cogemos el chico entre los dos y cuando bajamos para buscar un taxi aparece el médico de urgencias y nos dice (sin ni siquiera mirarle las constantes, etc.) que mejor que tomamos el taxi que nos han dicho al 061.
Cuando mi hijo y yo ya habíamos marchado con el taxi hacia el Hospital, el médico le dice a mi mujer que no es cierto que no hubieran ambulancias porque de donde venía había unas cuantas esperando servicio.
Finalmente, después de 3 horas volvíamos a casa con mi hijo mejorado.
Ahora me pregunto:
Esta es la sanidad que tenemos? ¿Y si el chico llega a tener una perforación, peritonitis, etc? ¿Qué pasa con un servicio que estamos pagando todos? ¿Esta negligencia se debe a los recortes que se han realizado durante los últimos años? ¿Es este el ejemplar país que queremos construir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada