"Nota: no sóc periodista, aquesta és tan sols una crònica personal. Disculpeu la qualitat de les imatges"
Hi ha moments inesperats de la vida que et
condueixen a altres moments inesperats de la vida.
Moments en què, de sobte, et trobes envoltat d'una
aurea de màgia que et fa gaudir com un nen petit amb el seu dolç preferit.
Jo sempre he sigut un amant de la música i d'entre
tota la música, el blues sempre ha estat molt present en la meva sang, en les
meves neurones.
I he tingut la gran sort de conèixer al bluesseru Agusti Mas, músic enorme amb
un parell de coses ben importants: un gran cor i un somriure sempre per davant.
A ell li haig d’agrair l’assaborir de nou el Blues
o el Rock i, fins i tot, l’haver tornat a atrevir-me a tocar altra vegada la
guitarra.
Dissabte passat, a la Sala Bikini
vam poder gaudir d'un gran concert de blues de categoria, de la mà de dos
bluesmans excepcionals, com són en Matt Schofield i l'Agustí Mas, acompanyats
per una banda de luxe: Jeroni Pagan als teclats, Rafel Escoté al baix i Pablo
Posa a la bateria. Verdaders mestres tots i cadascun d'ells.
El concert va estar plagat de
moments memorables, grans solos de tots els instrumentistes, un feeling entre
els músics que s'escampava per tota la sala i que contagiava a tots els presents.
Matt Schofield és un guitarrista
excepcional, versàtil i net, entre blues i blues-rock amb una molt bona i
potent veu, va adelitar a un públic entregat, que aplaudia admirat a cada solo
que oferia.
L'Agustí Mas, amb aquella força
rockera dels 70/80, imprimia un feeling vibrant, encadenant, corrossiu a
voltes.
Els diàlegs guitarrístics entre
el Matt I l'Agusti foren esplendorosos.
El Jeroni Pagan
"jugava" amb el teclat mente oferia autèntics excel·lents solos i
brodava un acompanyament absolutament magnífic.
Què podem dir d'en Rafel Escoté i
el Pablo Posa?, no hi ha paraules: sensacionals!
Una enorme banda, una gran
concert, però amb un però...
MASSA CURT!!
Sí, se'ns va fer massa curt!, i
és que va ser tan imponent que tothom volia més, ara bé, era increïble poder
veure les cares de satisfacció dels assistents una vegada acabat el concert.
Ara falta que es compleixi la
promesa i tornem a tenir a Barcelona el Matt de nou, i, tant de bo, acompanyat
pels mateixos músics.
Em consta que ell va quedar
encantat.
Gràcies Agusti per aquest
regalàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada